71.
boig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
val més boig conegut que savi per conèixer fig i fam más vale malo conocido que bueno por conocer. adj 12 [excessiu] loco -ca. Té una afecció boja per la música, tiene una afición loca por la música. 13 fig loco -ca. Estar boig de satisfacció, estar loco de satisfacción. 14 tecnol [brúixola, roda [...]
|
72.
TWVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Índex de vegetació que millora alguns aspectes del PVI i del SAVI a partir d'estudiar la complexitat de la línia de base del sòl, sobretot quan la distància D entre un píxel de sòl sense vegetació a la línia de base del sòl és gran. Es calcula: TWVI = [(ρIRp − ρR [...]
1 paraula (→) (en sentit gramatical és més propi mot) partícula, mot invariable monosil·làbic. Cp. afix, prefix, sufix expressió. Una expressió vulgar. terme. Un terme tècnic. dicció. Una dicció estrangera. vocable denominació, el nom donat a una cosa. concepte, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs. veu Cp. locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot. 2 al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i hospital. paroxíton, mot pla. proparoxíton, mot esdrúixol. arcaisme, mot desusat. neologisme, mot de formació nova. tecnicisme, mot tècnic. mot savi, mot manllevat al llatí o al grec. homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots homònims. homògraf, dit de dos mots diferents que tenen la mateixa grafia. heterònim, mot escrit igual que un altre de diferent pronunciació i significat. "Déu" i "deu" són mots heterònims. dialectalisme, mot propi d'un dialecte. "Cecar" és un dialectalisme de "cercar". ruralisme, mot propi de la gent del camp, no ciutadà. barbarisme (→), mot estranger, no incorporat a la llengua. estrangerisme, mot manllevat a una llengua estrangera. manlleu, íd. préstec, íd. xenisme, estrangerisme que designa una realitat d'una altra llengua. lèxic, el conjunt de mots d'una llengua. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
73.
feble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dèbil(esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut(->) inconsistent(cosa) adinàmic(mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue(fig.) [...]
|
74.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hospital. paroxíton, mot pla. proparoxíton, mot esdrúixol. arcaisme, mot desusat. neologisme, mot de formació nova. tecnicisme, mot tècnic. mot savi, mot manllevat al llatí o al grec. homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots [...]
|
75.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas [...]
|
76.
aptitud
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
És un geni de l'arquitectura. do. Aquest home té un do per a la música. facilitat. Té una gran facilitat per a dibuixar. capacitat. És una dona de molta capacitat. facultats(en pl.) estofa. Té tota l'estofa d'un savi. Cp. idoneïtat, habilitat [...]
|
77.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El [...]
|
78.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cotó, estas cortinas son de algodón. 29 ésser de [pertànyer] ser de. Aquest cotxe és del meu pare, este coche es de mi padre. 30 ésser de [ser propi de] ser de, ser propio de. Aquestes paraules són d'home savi, estas palabras son de hombre sabio. 31 ésser de massa (o ésser sobrer) [sobrar] estar de más [...]
|
79.
ser 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
meu pare. 39 ser de ésser de, ésser propi de. Es de hombre sabio, és d'home savi. 40 ser de ésser-ne de. Fíjate cómo es de listo, fixa't que n'és (o si n'és), de llest. 41 ser de [deber] caldre. Es de creer, cal creure-ho. Es de creer que, cal creure que. 42 ser de fer-se'n, deure-se'n haver fer. ¿Qué [...]
|
80.
imitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer, imitar algú en la seva manera d'ésser. Fer el ric. Fer el savi. Fer el generós. mimar, imitar algú o alguna cosa, especialment en els gests, etc. contrafer, imitar il·lícitament l'obra d'altri; imitar fraudulentament un objecte, esp. xecs, bitllets de banc, signatures, etc. falsificar [...]
|