71.
boig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
val més boig conegut que savi per conèixer fig i fam más vale malo conocido que bueno por conocer. adj 12 [excessiu] loco -ca. Té una afecció boja per la música, tiene una afición loca por la música. 13 fig loco -ca. Estar boig de satisfacció, estar loco de satisfacción. 14 tecnol [brúixola, roda [...]
|
72.
TWVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Índex de vegetació que millora alguns aspectes del PVI i del SAVI a partir d'estudiar la complexitat de la línia de base del sòl, sobretot quan la distància D entre un píxel de sòl sense vegetació a la línia de base del sòl és gran. Es calcula: TWVI = [(ρIRp − ρR [...]
|
73.
feble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dèbil(esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut(->) inconsistent(cosa) adinàmic(mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue(fig.) [...]
|
74.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hospital. paroxíton, mot pla. proparoxíton, mot esdrúixol. arcaisme, mot desusat. neologisme, mot de formació nova. tecnicisme, mot tècnic. mot savi, mot manllevat al llatí o al grec. homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots [...]
|
75.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas [...]
|
76.
aptitud
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
És un geni de l'arquitectura. do. Aquest home té un do per a la música. facilitat. Té una gran facilitat per a dibuixar. capacitat. És una dona de molta capacitat. facultats(en pl.) estofa. Té tota l'estofa d'un savi. Cp. idoneïtat, habilitat [...]
|
77.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El [...]
|
78.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cotó, estas cortinas son de algodón. 29 ésser de [pertànyer] ser de. Aquest cotxe és del meu pare, este coche es de mi padre. 30 ésser de [ser propi de] ser de, ser propio de. Aquestes paraules són d'home savi, estas palabras son de hombre sabio. 31 ésser de massa (o ésser sobrer) [sobrar] estar de más [...]
|
79.
ser 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
meu pare. 39 ser de ésser de, ésser propi de. Es de hombre sabio, és d'home savi. 40 ser de ésser-ne de. Fíjate cómo es de listo, fixa't que n'és (o si n'és), de llest. 41 ser de [deber] caldre. Es de creer, cal creure-ho. Es de creer que, cal creure que. 42 ser de fer-se'n, deure-se'n haver fer. ¿Qué [...]
1 fer. Fer el bé. Si fas així, acabaràs malament. procedir. Procedir amb mètode. Ell no procedeix correctament. comportar-se captenir-se conduir-se produir-se, obrar en públic de tal o tal manera. portar-se (bé, malament, noblement, etc.) fer la farina blana, portar-se bé forçosament. regir-se. Com ens hem de regir, en aquest cas? fer bondat o fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants. filar (fig.), portar-se bé. viure. Viure com un bon cristià. complir, obrar bé. precipitar-se, obrar precipitadament. descordar-se, obrar sense la deguda contenció. descompassar-se, íd. descompondre's, obrar sense la serenitat o la circumspecció degudes. anar pel camí dret, obrar bé. Ant. Anar fora de camí. tirar al dret (o pel dret), obrar sense consideracions de cap mena. cançonejar, obrar amb indolència, adduint excuses. tifejar, obrar com un tifa. trapellejar, obrar com un trapella. murriejar, obrar com un murri. bergantejar, obrar com un bergant. rufianejar o alcavotejar taülejar, obrar com un taül (mal subjecte) bestiejar ruquejar doctorejar, fer el savi. pagesejar, fer el pagès. ximplejar, obrar com un ximple, fer el ximple. morralejar, obrar com un morral, fer grolleries. beneitejar extravagar, fer coses extravagants. pedantejar, obrar amb pedanteria. fatxendejar pobrejar o pobretejar, fer el pobre, obrar com un pobre, sense ésser-ho. cavallerejar, obrar com un cavaller, noblement, galantment. homenejar, obrar, un noi, com un home gran. donejar, obrar, una nena, com una dona feta. jovenejar o fadrinejar, obrar com un jove o fadrí. masclejar, obrar, una dona, com un home. noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia. criaturejar o al·lotejar, obrar com una criatura. fer tronar i ploure, obrar esbojarradament. fer-ho anar tot en renou, íd. fer-ne de totes, íd., fer coses que hom no hauria de fer. Ant. Deixar d'obrar, de fer, etc. Excusar-se de fer una cosa. 2 Deixar sentir, una cosa, els seus efectes. operar. El medicament ha operat. actuar. Aquest remei no ha actuat. Cp. repercutir: obrar en una cosa ulterior. 3 v. tr. → afaiçonar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
80.
imitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer, imitar algú en la seva manera d'ésser. Fer el ric. Fer el savi. Fer el generós. mimar, imitar algú o alguna cosa, especialment en els gests, etc. contrafer, imitar il·lícitament l'obra d'altri; imitar fraudulentament un objecte, esp. xecs, bitllets de banc, signatures, etc. falsificar [...]
|