Resultats de la cerca frase exacta: 758

91. annonari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funcionari romà encarregat de rebre, administrar i distribuir l'annona com a autoritat superior. [...]
92. cassar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar en virtut de la pròpia autoritat. El Tribunal Suprem ha cassat la sentència. [...]
93. hinduisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de varietats religioses pròpies de l'Índia, que reconeixen l'autoritat dels Vedes. [...]
94. compel·lir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar a fer quelcom emprant la força, l'autoritat. El compel·liren a abandonar la ciutat. [...]
95. imprimàtur
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llicència de l'autoritat eclesiàstica per a imprimir o publicar un llibre, un full, etc. [...]
96. matriarcat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma d'organització social que dona la màxima autoritat social i política a la mare. [...]
97. pontificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actuar com a pontífex. Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne. [...]
98. comandar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota. Manar, imperar, ésser l'amo. La mort comanda. Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d'un vehicle, d'una màquina, d'un motor, etc.). [...]
99. lloctinent lloctinenta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
100. plàcet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
Pàgines  10 / 76 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>