1.
estàtua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal. Una estàtua de marbre, de bronze. Una font ornada d'estàtues. Una estàtua jacent. Van alçar una estàtua en honor d'aquella artista. Fondre, modelar, esculpir, una estàtua. Immòbil [...]
|
2.
estàtua
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Escultura de ple relleu d'una figura humana o animal. [...]
|
3.
estàtua
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Escultura que representa una persona o un animal sencer. [...]
|
4.
estàtua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f estatua. [...]
|
5.
estàtua
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escultura. estàtua pedestre estàtua eqüestre tanagra, petita estatueta d'argila cuita, com les trobades a Tanagra (Grècia). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
estàtua vivent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Equilibrista que pren part en un número d'equilibrisme acrobàtic en què s'executen figures amb moviments lents i equilibris estàtics de força, tot imitant estàtues dotades de moviment. [...]
|
7.
estàtua vivent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Artista de mim que posa caracteritzat com una estàtua o un maniquí, habitualment durant un temps llarg. [...]
|
8.
estatua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 estàtua. 2 quedarse hecho una estatua fig i fam restar de pedra (o petrificat). [...]
|
9.
tors
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tronc d'una estàtua, especialment d'una estàtua mutilada de la qual han estat llevats el cap i les extremitats. Tronc del cos humà, sense considerar el cap ni les extremitats. [...]
dístic2 -a
adj. [LC] [BO] Disposat en dos rengles verticals oposats. Fulles, flors, dístiques. |
10.
fornícula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit que es deixa en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc. [...]
|