FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es desadhereix molt difícilment. El vesc és tenaç. Que es resisteix als esforços mecànics, de tracció, flexió, estirament, etc., perquè està format de parts que mostren una forta cohesió entre elles. L'acer és un metall tenaç. Ferm [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No variable, no subjecte a variacions. Clima invariable. És un home invariable en les seves resolucions. En gram., que no presenta flexió. Un adjectiu invariable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flexió cap enrere, especialment d'un òrgan del cos. Fenomen pel qual l'àpex de la llengua s'eleva i s'orienta cap al paladar central en certes articulacions fonètiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi de lloc entre una síl·laba curta i una de llarga que la precedeix. Refracció de la llum. Reflex 6. Flexió forçada d'una extremitat per tal de trencar una anquilosi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé. formigó cel·lular Formigó elaborat amb àrid de poc pes i de consistència final porosa, força aïllant però poc resistent. formigó posttesat Formigó a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ball molt mogut caracteritzat per girs ràpids dels peus, llançats cap a un costat, després de la flexió dels genolls, que s'imposà als anys vint del segle xx. Instrument de percussió que forma part de la bateria de jazz i constituït per dos plats amb colissa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flexió és la mateixa. Compaginar, harmonitzar. No és extraordinari que en aquest món un parell de casualitats es conjuguin. En Gaudí, un element nòrdic es conjuga amb la visió mediterrània. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un sistema elàstic sotmès a forces de compressió longitudinals, estat que només necessita una acció externa infinitament petita per a pertorbar-ne l'equilibri i provocar-li una flexió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, consistent en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla. Reixa plegadissa formada per dues sèries de llistons paral·lels articulats. Molla que treballa a flexió composta generalment de fulles o làmines d'acer resistent, planes o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la flexió o de la derivació, a una base. increment accentual Reforçament de la intensitat accentual que, en un context, reben alguns mots habitualment àtons. increment incoatiu Increment que prenen certs verbs de la tercera conjugació, el qual, en llatí, tenia un valor [...]
