1.
afalagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar d'afectar agradablement amb demostracions d'afecte, reverència, etc. Afectar d'una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l'orella. Les lloances dels seus adoradors l'afalaguen. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió qual [...]
|
2.
afalagar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
3.
afalagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adular] halagar. 2 [afectar agradablement] halagar. Un so que afalaga l'orella, un sonido que halaga el oído. 3 fig alimentar, nutrir. Afalagar l'orgull, alimentar el orgullo. [...]
|
4.
afalagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir-hi relacions. adular(->). Aquest polític no fa més que adular el poble. Adular l'ambició d'algú. ensabonar(->) grumejar, afalagar algú per obtenir-ne allò que es desitja. raspallar(fig.), afalagar algú amb lloances. fer carantoines fer la bona (a algú) donar (a algú) una [...]
amoixar (fig.), guanyar-se algú amb manyagueries. Sap tant d'amoixar-lo, que en fa el que vol. fer la cort (a algú), afalagar-lo per obtenir la seva benvolença. fer l'aleta (a algú), íd. cortejar complimentar, adreçar un compliment a algú. festejar, fer festes a algú, esp. amb la intenció de tenir-hi relacions. adular (→). Aquest polític no fa més que adular el poble. Adular l'ambició d'algú. ensabonar (→) grumejar, afalagar algú per obtenir-ne allò que es desitja. raspallar (fig.), afalagar algú amb lloances. fer carantoines fer la bona (a algú) donar (a algú) una ditada de mel passar (a algú) la mà per l'esquena fer la gara-gara fer el tato, fer l'aleta. ballar l'aigua als ulls (d'algú), afalagar-lo amb abelliments. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
5.
afalac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afalagar; l'efecte. Cosa que afalaga. [...]
|
6.
raspallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar, netejar, amb un raspall. Raspallar un vestit. Raspallar-se les dents. Afalagar (algú) amb lloances, especialment per veure de treure'n alguna cosa. [...]
|
7.
adular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat. Un polític que no fa sinó adular el poble. Els cortesans adulaven el rei. Adular l'ambició, els capricis, la vanitat, d'algú. [...]
|
8.
aleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobresurt perpendicularment del pantoc, per a disminuir el balanceig de l'embarcació. aleta estabilitzadora Peça de forma semblant a l'ala d'un avió que sobresurt del buc. fer l'aleta a El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella). fer l'aleta a Afalagar insistentment [...]
|
9.
afalagament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció d'afalagar] halago. [...]
|
10.
encensar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 incensar. 2 fig [afalagar] incensar, lisonjear. [...]
|