FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
piràmide, etc., més allunyat de la base. Element del conjunt fonamental d'un graf. Extrem prominent d'un òrgan o d'una regió anatòmica. Prominència, especialment al cap, a la part més alta del crani, i als pulmons. El punt més alt d'un arc. vèrtex geodèsic Punt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça component de l'esquelet dels vertebrats, formada per teixit connectiu molt dens impregnat de fosfat de calci i altres substàncies inorgàniques, a les quals es deu la seva duresa i rigiditat. L'os del braç. Els ossos del crani. Els ossets del puny. La fractura d'un os. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortint o prominència a la superfície d'un cos. Les protuberàncies del crani. protuberància anular Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel. Núvol enorme i dens d'hidrogen, situat a la corona solar i sostingut pel camp magnètic, que pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ruptura, solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid, especialment en un os o en un cartílag. La fractura de l'húmer, del crani. Fractura articular, comminuta, esberlada. Ruptura d'una massa rocosa, amb desplaçament o sense, causada en ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rosega. Ordre de mamífers petits, de forma poc esvelta i amb potes diferenciades del cos, crani baix allargat, d'intestí molt llarg, estómac simple, herbívors o omnívors i amb l'olfacte, la vista i l'oïda molt desenvolupats, que és l'ordre més ampli de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret per on es toquen dues coses, peces, etc., unides, connexes. Articulació 1. Les juntures dels ossos del crani. Conjunt de materials, generalment elàstics però no adherents, que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent o situat al costat d'una cosa. Les capelles laterals d'una església. Les parets laterals del crani. Que surt del costat d'una cosa. Les branques laterals d'un arbre. En fonèt., que s'articula amb la llengua aplicada per la seva part central a la regió dentoalveolar o al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat del crani ocupada per l'ull. Amb els ulls fora de les òrbites. Camí seguit per un cos celeste en el seu moviment al voltant d'un altre, a causa de la gravitació. L'òrbita de la Terra, de la Lluna. posar en òrbita Situar un giny espacial en una òrbita [...]
