101.
-fit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. phytón, 'planta'. Ex.: helòfit. [...]
|
102.
autocòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersió de les diàspores per acció de la planta mateixa. [...]
|
103.
autopol·linització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fecundació d'una planta mitjançant el pol·len del mateix individu. [...]
|
104.
calcífug -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no es fa bé en terrenys calcaris. Planta calcífuga. [...]
|
105.
defloració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caiguda prematura o anòmala de les flors d'una planta. [...]
|
106.
defoliació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caiguda, prematura o no, de les fulles d'una planta. [...]
|
107.
endòfit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta paràsita que viu dins un organisme vegetal o animal. [...]
|
108.
pericicle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa parenquimatosa més externa del cilindre central d'una planta. [...]
|
109.
recalçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrambar terra al volt del peu (d'una planta). Consolidar o reconstruir (els fonaments d'una casa, d'un mur, etc.), eventualment per sota de la fonamentació existent, sense perjudicar-ne l'estructura. [...]
recalçar
|
110.
algueró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta fanerògama semblant a l'alga de mar però de fulles més estretes, pròpia d'aigües marines litorals (Zostera noltii o Z. nana). Planta fanerògama d'hàbitat similar a l'anterior (Cymodocea nodosa). [...]
|