21.
brincar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [saltar] saltar, botar, botre. 2 fig i fam [enfadarse] bullir. Brincar de indignación, bullir d'indignació. 3 fig [de alegría] saltar, botar. Brincar de alegría, saltar d'alegria. 4 estar alguien que brinca [excitado] estar algú que bufa (o fora de si). 5 estar alguien que brinca [...]
|
22.
excandecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 p fr irritar, fer enfadar. Excandecer a alguien, irritar algú. v pron 2 irritar-se, enfadar-se. [...]
|
23.
amontonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
records s'acumulaven en la ment. 5 fig i fam [enfadarse] enutjar-se, empipar-se. 6 [amancebarse] amistançar-se. [...]
|
24.
disgustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr [quitar gusto a la comida] disgustar. 2 disgustar, desagradar, desplaure. Su conducta me disgusta muchísimo, la seva conducta em disgusta d'allò més. v pron 3 [enemistarse, enfadarse] disgustar-se. ¿No le hablas porque te has disgustado con él?, no li parles perquè t'hi has disgustat?4 [...]
|
25.
rabiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [padecer rabia] agafar (o contreure) la ràbia, tenir la ràbia. 2 fig enrabiar-se pron, enfadar-se pron, estar furiós (o rabiós). 3 [padecer un dolor] estar rabiós. Está rabiando de dolor de muelas, té un mal de queixal que el fa estar rabiós. 4 a rabiar fig [mucho] d'allò més. Me gusta a [...]
|
26.
alterar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] alterar-se, enutjar-se, enfadar-se. 7 [excitarse] alterar-se, excitar-se. 8 amer sedejar intr, estar assedegat -ada (o sedegós -osa). [...]
|
27.
disgustar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, enfadarse. No li parles perquè t'hi has disgustat?, ¿no le hablas porque te has disgustado con él? [...]
|
28.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
saltado un botón, cordant-me m'ha saltat un botó. Saltar el barniz, saltar el vernís. 8 fig saltar. Saltar de una cosa a otra, saltar d'una cosa a l'altra. 9 fig [enfadarse] enfellonir-se, esclatar la còlera, posar-se fet una fera. Saltó al oír las tonterías que decía, es posà fet una fera en sentir les [...]
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha saltado un botón, cordant-me m'ha saltat un botó. Saltar el barniz, saltar el vernís. 8 fig saltar. Saltar de una cosa a otra, saltar d'una cosa a l'altra. 9 fig [enfadarse] enfellonir-se, esclatar la còlera, posar-se fet una fera. Saltó al oír las tonterías que decía, es posà fet una fera en sentir les bestieses que deia. 10 sortir. Saltó con un desatino, va sortir amb una atzagaiada. 11 [saltar a la vista] saltar als ulls (o a la vista). 12 estar a la que salta fig estar a la que salta. 13 saltó y dijo fig i l'altre que li va dir (o que li feu). 14 y ahora saltas tú con eso fam i ara surts tu amb aquesta. v tr 15 saltar. Encontramos una acequia y tuvimos que saltarla, vam trobar un rec i el vam haver de saltar. 16 [con un explosivo] fer saltar. 17 p fr [el macho a la hembra] saltar, cobrir. 18 fig [omitir] saltar. 19 [un ojo] buidar, treure. v pron 20 saltar intr. Se me ha saltado un botón, m'ha saltat un botó. 21 saltar-se, saltar tr. Vuelve a leerlo: te has saltado un renglón, torna-ho a llegir: t'has saltat una ratlla. 22 [infringir] saltar-se, transgredir tr, infringir tr, fer cas omís de. Saltarse todos los preceptos, saltar-se tots els preceptes. |