1.
pachorra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fam [indolencia] cançoneria, gansoneria, ganseria. 2 [tranquilidad] calma, flegma. 3 tener buena pachorra (o pachorra) no posar-se pedres al fetge, tenir el fetge gros (o molt de fetge, o un fetge de rajada, o un bon fetge), prendre-s'ho a la fresca. [...]
|
2.
estómago
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 estómac, païdor, pedreny, ventrell. 2 de estómago fig i fam que té el fetge gros (o un bon fetge). 3 quedar algo en el estómago fig i fam quedar-se alguna cosa al pap. 4 revolver el estómago fig regirar l'estómac. 5 tener a uno sentado en el estómago (o en la boca del estómago) fig tenir [...]
|
3.
hígado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat fetge. 2 pl fig [valentía] pebrots, collons, ronyons, pit sing, braó sing. Hacen falta hígados para hacer esto, calen pebrots per a fer això. 3 echar los hígados fig i fam treure el fetge per la boca, esfetgegar-se. [...]
|
4.
bofe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de ternera, etc] freixura f. 2 echar los bofes fig i fam treure el fetge per la boca. [...]
|
5.
asadura
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [vísceras] menuts m pl, moca, corada, freixura. 2 fam [pachorra] flegma, apatia. 3 echar las asaduras fig i fam treure el fetge per la boca. 4 ser alguien un (o una) asadura fig i fam [ser apático] no tenir algú sang a les venes. [...]
|
6.
hiel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fel m [o f]. 2 fig [amargura] fel m [o f]. 3 pl penes, afliccions. 4 echar (o sudar) uno la hiel fig i fam treure el fetge per la boca. 5 hiel de la tierra bot [Centaura menor] pericó vermell, herba de Santa Margarida. [...]
|
7.
sufrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, suportar. Sufrir las consecuencias de, sofrir les conseqüències de. 6 [permitir] sofrir, permetre. No sé cómo sufres que lo haga, no sé com sofreixes que ho faci. 7 no poder sufrir a alguien (o a algo) fam no poder sofrir algú (o alguna cosa). v intr 8 patir, sofrir. Sufre del hígado, pateix del fetge. 9 [...]
|
8.
aceite
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 oli. Aceite de oliva, oli d'oliva. 2 [lubrificante] oli, greix. 3 aceite de abeto coniferina. 4 aceite de anís aniset. 5 aceite de comer amer oli camforat. 6 aceite de hígado de bacalao oli de fetge de bacallà. 7 aceite de linaza oli de llinosa. 8 aceite de parafina parafina, vaselina. 9 [...]
|
9.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 ànima. 2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent. 3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes. 4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa. 5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París. 6 [viga] ànima. 7 [de cañón, de un cable] ànima. 8 mús [de un violín] ànima. 9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir. 10 alma de Dios bona ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa. 16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú. 17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa. 18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus. 19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor. 20 como alma en pena com una ànima en pena. 21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat. 22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament. 23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima. 24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit. 25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable. 26 de mi alma del meu cor. 27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de... 28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena. 29 en cuerpo y alma en cos i ànima. 30 en el alma a l'ànima. 31 en lo más hondo del alma en el fons del cor. 32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu. 33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes. 34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort. 35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor. 36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis. 37 hablar al alma parlar al cor. 38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat. 39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor). 40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang. 41 me da el alma que... el cor em diu que... 42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort. 47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena. 48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa. 49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima. 50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu. 51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima. 52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre. 53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons). 54 tocar en el alma arribar al cor. 55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent. |
10.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva [...]
|