Resultats de la cerca frase exacta: 34
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
repanxolar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enarcar el cos traient la panxa enfora. L'oncle es repanxolava en la seva poltrona. [...]
|
|
12.
conco
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germà de l'hereu quan resta fadrí i continua vivint a la casa pairal. Fadrí vell. Oncle 1. [...]
|
|
13.
personar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comparèixer en un judici per constituir-s'hi com a part. Els menors es personaren al judici representats pel seu oncle. [...]
|
|
14.
visitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d'Amèrica. El metge ha d'anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d'una ciutat. visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció. Fer visitar per [...]
visitar
|
|
15.
desentrampar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar entrampat. La grossa de Nadal l'ha desentrampat i ara viu tranquil·la. Cessar d'estar entrampat. Amb els meus diners, l'oncle Feliu s'havia desentrampat dels deutes. [...]
|
|
16.
triomfar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat romana, obtenir i rebre els honors del triomf. Obtenir una victòria. Triomfar sobre els enemics. L'oncle va tornar d'Amèrica després d'haver triomfat. Reeixir completament en una empresa. Triomfar en la vida. [...]
|
|
17.
tia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germana del pare o de la mare. Muller de l'oncle o de la tia. tia valenciana A Catalunya, cosina del pare o de la mare. Dona soltera de molta edat. quedar per tia Una dona, quedar soltera. [...]
|
|
18.
heterònim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot escrit de la mateixa manera que un altre de diferent pronúncia i de diferent significació. Mot que procedeix d'un ètim diferent al d'un altre amb el qual forma un grup unit pel sentit. Els heterònims marit i muller, cavall i euga, oncle i tia. [...]
|
|
19.
postís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reemplaça artificialment una cosa natural. Portava barba postissa. Dents postisses. Un oncle postís. Afegit de cabells a un pentinat. Mancat de naturalitat. Un somriure postís. Afegit en una obra per altri que l'autor. A la comèdia, hi ha dues escenes postisses: les [...]
|
|
20.
creure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) és tal o tal cosa. El creuen un savi. Tenir (algú) com a verídic en allò que diu. No el crec perquè és un mentider. Obeir 1 1 i 1 2. Creure els pares, l'oncle, els mestres. [sovint tr. pron.] Pensar 4. Quants dies sense veure't! Em creia que estaves malalt [...]
|
visitar
1 v. tr. [LC] Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d'Amèrica. El metge ha d'anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d'una ciutat.
2 [LC] [RE] visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció.
3 v. tr. [LC] [MD] Fer visitar per un metge. He demanat hora per visitar l'àvia amb la doctora Trilla. Em vaig a visitar cada quinze dies.