f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [amanecer] alba, aurora, llostre m. 2 toc d'alba m. 3 [ornamento litúrgico] alba. 4 al rayar el alba a trenc (o a punta) d'alba, al rompent de l'alba. 5 la del alba sería cuando... devia ser cap a l'alba que...6 rayar (o clarear, o romper) el [...]

n pr f Alba.  [...]

f 1 [alba] matinada. 2 de madrugada de bon matí, a trenc d'alba, a punta de sol (o d'alba, o de dia).  [...]

m 1 alba f, albada f, aurora f. 2 al amanecer (o a la amanecida) a punta de dia, a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a punta d'alba. 3 fig incipient.  [...]

m crist [para ceñir el alba] cíngol.  [...]

f inv ornit [Motacilla alba] cuereta blanca, cueta, pastorella.  [...]

f 1 [aurora] alba, llostre m, llustre m. 2 mús albada, desperta reg. 3 mil atac m fet a l'alba.  [...]

m ict [Raja alba] cardaire, escrita blanca f, rajada blanca f.  [...]

f 1 bot [Morus alba] morera blanca. 2 [moral] morera negra.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v impers 1 apuntar el dia, fer-se clar, fer-se de dia, clarejar. Amanece tarde en invierno, es fa de dia tard a l'hivern. 2 amaneciendo a punta d'alba (o de dia), a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a l'albada. v intr 3 arribar a trenc d'alba. Ayer amanecimos en la [...]