FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de succeir-se les unes coses a les altres. La successió dels dies i de les nits. Una successió de sons. Poblets, per successió del temps, esdevinguts grans ciutats. Fet de succeir a altri. Allò en què hom succeeix a altri, especialment el conjunt de béns, de drets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estreta. Em ve com l'anell al dit. venir d'un no res Una cosa, estar a punt de succeir sense arribar a fer-ho. Una cosa, ésser convenient, apetible, etc., a algú. Ve molt bé que ell arribi avui. Em ve molt malament d'anar-hi. Em ve molt de gust. Estar en una situació, en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
succeir. dret d'atansar Dret que té el propietari d'atansar la paret que vol construir a la que el veí té feta. dret d'habitació Dret real que té una persona d'ocupar, amb els seus familiars o amb les persones del seu servei, una casa o la part necessària d'una casa [...]
registres és que hi hagi duplicació pronominal, perquè sense el pronom la construcció pot resultar forçada. És el que passa en el cas dels verbs psicològics (agradar, molestar, preocupar, etc.), dels que expressen necessitat o obligació (tocar, caldre o fer falta) i dels verbs del tipus acudir-se, succeir [...]
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]