Resultats de la cerca frase exacta: 10
|
1.
desencastar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa) d'allò a què està encastada. La perla s'ha desencastat. [...]
|
|
2.
desencastar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
desencastar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Extreure un encastador d'una fissura. [...]
|
|
4.
desencastar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desempotrar. 2 [una pedra preciosa] desengastar. [...]
|
|
5.
desempotrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr desencastar. [...]
|
|
6.
desengastar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [una piedra preciosa] desencastar. [...]
|
|
7.
desclavar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un clavo] desclavar. 2 [un objeto enclavado] desenclavar, desclavar. 3 [una piedra preciosa] desencastar. [...]
|
|
8.
desenganxar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desatacar desagafar desprendre desadherir desencolar desencastar desaferrar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
desprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]
|
|
10.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. descorporaro desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar(dues fustes encadellades) desatacar amputar(també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblaro desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus [...]
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església. decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa. distanciar. Distancia't d'aquest individu. detreure, separar, sostreure. retirar. Retirar-se del món. desacostar o desatansar desajuntar desagermanar escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades. eixancar o eixancarrar, separar les cames. eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos. descompartir, separar els qui es barallen. dispersar o dispergir esbadiar distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus. desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada. desarrimar desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa. llevar. Llevar el suro d'una alzina. descorporar o desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar (dues fustes encadellades) desatacar amputar (també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblar o desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus petits. incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se excomunicar, separar del cos de l'Església. segregar, separar una cosa de la massa general. triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper. desaparellar (→) destriar desmembrar desunir dividir (→) desacordar desglossar dissociar desfer (→) desintegrar desjunyir 2 Separar dues coses suprimint allò que les unia. dessoldar desemmetxar desclavar o desenclavar deslligar desencolar 3 (separar-se pron.) dividir-se desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat. divorciar-se (també en sentit fig.) desavenir-se desaplegar-se desbandar-se divergir declinar, separar-se d'una direcció determinada. departir-se. Departir-se de l'estimada. rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput. renyir escamotar-se, separar-se en escamots. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres.
allunyar. Allunyar-se d'un fals amic.
departir. No sap departir el ver del fals.
desmesclar
espaiar. Espaiar les lletres d'un mot.
interlinear, separar les ratlles.
divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església.
decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa.
distanciar. Distancia't d'aquest individu.
detreure, separar, sostreure.
retirar. Retirar-se del món.
desacostar o desatansar
desajuntar
desagermanar
escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades.
eixancar o eixancarrar, separar les cames.
eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos.
descompartir, separar els qui es barallen.
dispersar o dispergir
esbadiar
distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus.
desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada.
desarrimar
desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat.
destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa.
llevar. Llevar el suro d'una alzina.
descorporar o desincorporar, separar, destacar.
desempalmar
desencadellar (dues fustes encadellades)
desatacar
amputar (també fig.)
desenganxar, desagafar, desadherir
desencastar
desacoblar o desencoblar
desaferrar, desarrapar
esgarbissar, separar el gra dels garbissos.
desafillar, separar la femella dels seus petits.
incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se
excomunicar, separar del cos de l'Església.
segregar, separar una cosa de la massa general.
triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper.
desaparellar (→)
destriar
desmembrar
desunir
dividir (→)
desacordar
desglossar
dissociar
desfer (→)
desintegrar
desjunyir
2 Separar dues coses suprimint allò que les unia.
dessoldar
desemmetxar
desclavar o desenclavar
deslligar
desencolar
3 (separar-se pron.)
dividir-se
desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat.
divorciar-se (també en sentit fig.)
desavenir-se
desaplegar-se
desbandar-se
divergir
declinar, separar-se d'una direcció determinada.
departir-se. Departir-se de l'estimada.
rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput.
renyir
escamotar-se, separar-se en escamots.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana