Cal dir reflex, i no reflexe, tant si es tracta del substantiu com de l'adjectiu.
El plural del substantiu reflex és reflexos. Així, cal dir, per exemple: els reflexos de la llum, tenir bons reflexos (i no els reflexes de la llum, tenir bons reflexes).
La forma reflexes només es correspon al [...]
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
, etc. Però la forma aniversari s'utilitza especialment per fer referència a l'aniversari del naixement d'una persona: L'aniversari de la Clara és el 20 de maig.
L'onomàstica o sant al·ludeix a la festa del sant o santa del nom. Per tant, en una frase com En Jordi celebra l'onomàstica el 30 de novembre [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
Cal diferenciar entre el verb baixar i el verb abaixar. Segons el significat que tingui, el verb baixar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb abaixar sempre és transitiu.
Així, el verb baixar, quan significa 'anar de dalt a baix', és intransitiu. Per exemple:
Han baixat al jardí [...]
Cal diferenciar entre el verb pujar i el verb apujar. Segons el significat que tingui, pujar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb apujar és sempre transitiu.
Així, el verb pujar, quan significa 'anar de baix a dalt', és intransitiu. Per exemple:
Pujarem dalt dels cims.
No [...]
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
La paraula annex, i no annexe, té aquesta forma tant si es tracta d'un nom com d'un adjectiu. Per exemple:
Trobareu les despeses detallades en l'annex. (i no en l'annexe)
El pis annex feia temps que era buit. (i no pis annexe)
El plural del substantiu annex és annexos. Així, cal dir, per [...]
no podria. 5 aun si encara que. 6 ni aun [ni siquiera] ni tan solament, ni tan sols. No tengo tanto, ni aun la mitad, no en tinc pas tant, ni tan solament la meitat. [...]
El mot desconstrucció (format amb el prefix des + el nom construcció) es fa servir per anomenar el mètode que consisteix en la inversió del procés de creació d'un text o una obra per descobrir-ne l'estructura i també, si n'hi hagués, les contradiccions. El verb desconstruir, per tant, vol dir [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.