Resultats de la cerca frase exacta: 1.781
|
151.
encativar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre, lligar, al poder d'altri (la pròpia llibertat). Captivar. [...]
|
|
152.
fadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una fada, exercir el seu poder (sobre algú). Encisar, encantar. [...]
|
|
153.
antiferment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància que té el poder de prevenir, evitar o aturar la fermentació. [...]
|
|
154.
plutòcrata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té poder o influència a causa de la seva riquesa. [...]
|
|
155.
tirania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder d'una sola persona exercit d'una manera opressiva. Autoritat opressiva. [...]
|
|
156.
arrogància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'arrogant. Orgull agressiu, insolent, de qui s'atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un escriptor d'una arrogància intolerable. Manifestació o acte d'arrogància. No puc suportar les arrogàncies d'aquest home. [...]
lira1
|
|
157.
pair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digerir 1 i 2. Un aliment difícil de pair, de bon pair. Mai no va poder pair que l'enganyessis. no poder pair algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. L'Albert no pot pair la seva cunyada. [...]
|
|
158.
delegat delegada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona en qui es delega una facultat o poder. El delegat d'hisenda. [...]
|
|
159.
despoderat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de poder o vigor. Un asil per a recollir les persones despoderades. [...]
|
|
160.
gerontocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema polític i social en què el poder està en mans dels vells. [...]
|
lira1
1 f. [MU] Instrument cordòfon que es toca pinçant les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació.
2 f. [LC] Inspiració d'un poeta.
3 f. [FLL] [FL] Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals són decasíl·labs i els altres, hexasíl·labs, i rimen el primer amb el tercer, i el segon, el quart i el cinquè entre ells.