61.
revolter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prompte a revoltar-se contra l'autoritat. [...]
|
62.
sedició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçament contra l'autoritat establerta. Sedició militar. [...]
|
63.
seu 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seti o centre d'un poder o autoritat, especialment del poder o autoritat d'un bisbe o del papa. Aquesta jurisdicció i potestat. Seu episcopal. Església catedral. Fou batejat a la seu de Barcelona. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. [...]
|
64.
autocèfal -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té una autoritat superior. Comunitat autocèfala. [...]
|
65.
insubordinació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de subordinació o obediència a l'autoritat. [...]
|
66.
semioficial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una certa autoritat o importància oficial. [...]
|
67.
ucàs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edicte del tsar. Edicte d'una autoritat absoluta. [...]
|
68.
al·legar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa. El pintor d'avui podria al·legar molts i bons precedents. Per no fer-ho, va al·legar incompetència. [...]
al·legar
v. tr. [LC] [DR] Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa. El pintor d'avui podria al·legar molts i bons precedents. Per no fer-ho, va al·legar incompetència. |
69.
avunculat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació especial, sobretot d'autoritat, entre el germà d'una dona i el fill o els fills d'aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna. [...]
|
70.
autorització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'autoritzar; l'efecte. Amb l'autorització del rei. Acte pel qual una autoritat administrativa, legislativa o judicial autoritza l'exercici de determinats drets a una altra autoritat, a un funcionari que en depèn o a un particular. Intervenció d'un notari en un atorgament [...]
|