Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
:
Déu-n'hi-do, com pesa aquest cistell!
Que bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret!
Aquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan [...]
Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:
Alça, que bé que ballen!
Vatua [...]
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
L'adjectiu que designa la persona interessada en el món exterior i inclinada a comunicar-se amb els altres és extravertit, extravertida (i no extrovertit, extrovertida). Per exemple:
La Marina és molt extravertida, ja deu haver parlat amb tothom.
[...]