111.
desencantar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar encantat. Cessar d'estar encantat. La noia fregà els polsos del seu germà, que va desencantar-se. [...]
|
112.
desencisar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar encisat. Cessar d'estar encisat. Quan el pare no respon la pregunta, l'infant es desencisa. [...]
desencisar
![]() |
113.
desenutjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar enutjat. Cessar d'estar enutjat. Potser el teu germà es desenutjarà si el convidem al cinema. [...]
|
114.
desenvescar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar envescat. Cessar d'estar envescat. Els branquillons de la parada s'han desenvescat amb la pluja. [...]
|
115.
desfrenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar frenat. Desfrena el cotxe, que està frenat. Cessar d'estar frenat. El cotxe s'ha desfrenat. [...]
|
116.
desnuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar nuat. Desnuar una corda. Cessar d'estar nuat. El cinyell es desnua i cau a terra. [...]
|
117.
desempomar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de tenir empomat. [...]
|
118.
desenrojolar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'estar enrojolat. [...]
|
119.
desentossudir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'estar entossudit. [...]
|
120.
desmorriar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'estar amorriat. [...]
|