Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

acceptar

1 1 v. tr. [LC] Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina.
1 2 v. tr. [LC] Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla.
1 3 [ECT] [LC] acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la.
1 4 [DR] [LC] acceptar una herència Consentir legalment a rebre-la.
2 1 v. tr. [LC] Rebre en l'esperit com a veritable o valedor. Acceptar un càstig. Tots els presents van acceptar les condicions de pau. Acceptar una teoria. Li costa acceptar aquestes idees.
2 2 v. tr. [LC] per ext. Acceptar la mort. Accepta la seva responsabilitat en aquest afer.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions