FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Multiplicar per cinc (una quantitat). L'ajuntament vol quintuplicar la superfície enjardinada de la ciutat. El nombre de desastres naturals s'ha quintuplicat en el darrer mig segle. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig format per tres xarxes superposades, una de més cega i més gran al mig i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos o tancat, s'aplica especialment als ulls. Caminar amb els ulls clucs. Els ulls no poden veure-hi mentre estan clucs. Fer, trobar, una cosa a ulls clucs. Tenia les parpelles mig cluques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de geminar; l'efecte. Figura retòrica que consisteix a repetir un mot aïllat o un grup de mots al principi, al mig o al final d'una clàusula o d'un vers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjançant volees per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A les cases de poble i de pagès, relleix que surt cosa d'un pam i mig a cada banda de finestra, arran de l'ampit, i serveix de suport d'un test allargat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda catalana medieval que valia mig diner. Meitat d'algunes unitats monetàries. Moneda d'ínfim valor. no tenir ni una malla Ésser molt pobre. No tenir ni una malla ni un bri de palla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és en valor respecte a un altre com un i mig a un o com tres a dos. Proporció de tres a dos entre valors de notes, pròpia de la notació musical proporcional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de pesca amb un mànec de fusta i amb un ferro de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats, orientades en sentit contrari, per a retenir la presa. Dofinera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça corbada de fusta amb què es resguarda el tall del volant, al qual se subjecta amb unes corretges per evitar que els segadors es tallin. Cavall ardit i mig salvatge que servia per a la guerra. [...]
