FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ànsia, angúnia, inquietud. Donar-se basca, passar basca, per alguna cosa. Estigueu tranquils i no tingueu basca de res. Nàusees. Tenir basques. Esvaniment, desmai. Ha tingut una basca i encara no ha retornat. basca de la mort Agonia. Xafogor. Quina basca que fa, no es pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ajustar o d'ajustar-se aplegant; l'efecte. Reunió, aplec, grup. En aquell poble fan l'ajust per Sant Ramon. Al carrer li vingué una basca, i es feu un ajust de gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restituir, tornar, (alguna cosa). Li has de retornar els diners abans de 30 dies. Retornar l'ànim, els esperits, a algú. Fer recobrar els sentits (a algú). Ha tingut una basca, que no el podíem retornar amb res. Una olor capaç de retornar un mort. Aquesta olor retorna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Biscaia. Relatiu o pertanyent a Biscaia o als seus habitants. Dialecte basc parlat a Biscaia, una part de Guipúscoa i una zona d'Àlaba. Relatiu o pertanyent al biscaí. Llengua basca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malestar degut a una depressió de l'activitat del cor en què hom té la sensació que hagi d'esmortir-se. En veure la ferida, li va agafar una angúnia que cuidà caure en basca. fer angúnia Oprimir, engavanyar, estrènyer. fer angúnia Produir una [...]