En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vóso de vostè?
En català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A [...]
Fitxa
6704/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
formes dobles abreujades: partició
ús no sexista del llenguatge
Resposta
Les denominacions abreujades es poden formar escrivint la terminació femenina després d'una barra inclinada. Tot i que hi ha diferents sistemes per establir quina ha de ser aquesta terminació, es recomanen les pautes següents:
Si la forma masculina no té cap marca i la femenina acaba en -a, es pot escriure una a després de la barra:
animador/a demagog/a
També es pot escriure una -a després de la barra si el femení acaba en -a i el masculí acaba en -e o en -o:
sogre/a monjo/a
Quan la forma femenina té la terminació -essa, s'escriu aquesta terminació després de la barra:
alcalde/essa metge/essa
Si la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s'ha d'escriure la terminació femenina des de la vocal tònica inclusivament:
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m'ho ha dit. Vostès no hi eren. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural, independentment de si el pronom hi apareix o no, i només s'aplica a referents en singular. Per exemple:
No us hi podeu quedar, vós [...]
pron pers 1 vós, vostè. Pase usted primero, passeu primer vós (o passi primer vostè). 2 pl vosaltres, vostès. Ustedes dirán, vosaltres direu (o vostès diran). 3 yo que usted... jo, si fos de vós (o de vostè).... [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
més a més, cal tenir en compte que és preferible fer servir el tractament de vós (en lloc de vostè), que correspon a la segona persona del plural. Convé notar que tampoc no és recomanable l'ús explícit del pronom personal vós. Per tant:
Sou aquí (i no Vostè està aquí, ni Esteu aquí).
[...]
m 1 tratamiento. 2 [títol honorífic] tratamiento. 3 tecnol i med tratamiento. 4 posar-se en tractament med ponerse en tratamiento. 5 tractament de tu, de vós (o de vostè) tratamiento de tú, de usted. [...]
Fitxa
6704/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
formes dobles abreujades: partició
ús no sexista del llenguatge
Resposta
Les denominacions abreujades es poden formar escrivint la terminació femenina després d'una barra inclinada. Tot i que hi ha diferents sistemes per establir quina ha de ser aquesta terminació, es recomanen les pautes següents:
Si la forma masculina no té cap marca i la femenina acaba en -a, es pot escriure una a després de la barra:
animador/a demagog/a
També es pot escriure una -a després de la barra si el femení acaba en -a i el masculí acaba en -e o en -o:
sogre/a monjo/a
Quan la forma femenina té la terminació -essa, s'escriu aquesta terminació després de la barra:
alcalde/essa metge/essa
Si la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s'ha d'escriure la terminació femenina des de la vocal tònica inclusivament: