1.
abaltir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endormiscar . Una remor somorta els abaltia. Tot just m'havia abaltit que tocà l'hora de llevar-me. Dorm, el malalt? No, però s'ha abaltit. [...]
|
2.
abaltir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
emborrachar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [embriagar] embriagar, emborratxar. 2 [adormecer] abaltir, endormiscar. v pron 3 embriagar-se, emborratxar-se, entrompar-se fam. [...]
|
4.
aletargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fer caure en letargia. 2 ensopir, endormiscar, abaltir. v pron 3 caure en letargia. 4 ensopir-se, endormiscar-se, abaltir-se. [...]
|
5.
estabornir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
atordir, estabornir molt lleugerament. esterniar esbaltir(≠ abaltir) estordir estormeiaro estormeir esmortir estamordir estossar, estabornir a cops. (Cp. Estassar.) estossinar, íd. fer perdre els sentits fer perdre el coneixement Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
tranquil·litzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calmar(->) aquietar. No podia aquietar la seva consciència. assossegar apaivagar pacificar adormiro abaltir(fig.) desencaparrar despreocupar-se, deslliurar-se de preocupacions. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
atordir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]
|