Resultats de la cerca frase exacta: 5
|
1.
articulejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enraonar llargament, detingudament, d'una cosa. Tenir enraonies. [...]
|
|
2.
articulejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
articulejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 charlar, conversar. 2 [tenir enraonies] murmurar. [...]
|
|
4.
enraonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Parlar una estona amb algú. estar a raons articulejar, enraonar llargament d'un tema. xerrar més que un sac de nous, enraonar molt. parlar, conversar, xerrar. La frase enraonar sol, que de vegades s'usa en el llenguatge parlat, és incorrecta, perquè enraonar suposa sempre un [...]
|
|
5.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. parlotejaro xerrotejar, parlar per parlar. fer fraseso frasejar, íd. paraulejaro parolejar, íd. xerrar(->) piular(fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se(bé, malament, amb [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. intr.
parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar.
fer frases o frasejar, íd.
paraulejar o parolejar, íd.
xerrar (→)
piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora.
monologar, parlar sol.
agafar la verba, parlar llargament.
articulejar, íd.
expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.)
estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament.
portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar.
treure una qüestió a rotlle
prendre les cartes (fig.), començar a parlar.
intervenir en una conversa
dir quatre mots
discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió.
dissertar, íd.
predicar (iròn.), parlar molt, xerrar.
embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar.
gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva.
obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar.
rompre el silenci
expansionar-se, parlar dels propis sentiments.
cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages.
parlar sense embuts, íd.
parlar gras, parlar de coses obscenes.
dir les coses pel seu nom, íd.
dir les coses tal com són, parlar amb franquesa.
manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre.
esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar.
desbotar, íd.
comentar (una cosa), parlar-ne.
bescantar (algú), parlar-ne malament.
malparlar
ironitzar, parlar amb ironia.
descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció.
tenir molta llengua, íd.
desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes.
ésser (o estar) fet una olla, íd.
desbarrar, íd.
pixar fora de test, íd.
descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar.
extravagar, parlar dient coses extravagants.
dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc.
fer una planxa, parlar dient coses impertinents.
doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi.
escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic.
xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi.
2 (Parlar amb algú)
enraonar (→)
dir-se coses
dialogar
confabular
conferir
fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.)
tenir una xerrada
secretejar, dir-se coses en secret.
conversar (→)
3 (Parlar en públic, davant d'un auditori)
dissertar
discórrer sobre un tema
perorar
discursejar
apostrofar
arengar
declamar
prendre la paraula (en una assemblea)
aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi.
escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix.
proferir (un mot, una exclamació)
exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta.
4 Articular mots.
balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals)
balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant.
gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar.
cantarellejar, parlar fent una cantarella.
salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la.
mastegar, parlar entre dents.
emfasitzar, parlar amb èmfasi.
baladrejar, parlar cridant.
parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa.
arrossegar la veu, parlar molt lentament.
ironitzar, parlar amb ironia.
mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix.
parlar a cau d'orella (a algú).
cridar o vociferar, parlar cridant fort.
escridar-se, parlar amb crits.
escridassar-se o esgargamellar-se, íd.
borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls.
barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts.
papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x).
enfarfollar-se, entrebancar-se parlant.
embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir.
remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén.
menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament.
no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix.
5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat.
xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès.
xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà.
tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català.
trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.).
6 (Fer parlar algú)
fer cantar
confessar (algú) (tr. fig.)
tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret.
ficar (a algú) els dits a la boca (fig.)
obrir la boca (a algú)
treure (a algú) els cucs del nas (fig.)
7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana