FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una llesca de suro que quan era a l'arbre queia a l'exterior. Part superior i convexa d'una cosa. L'esquena d'una muntanya. esquena d'ase Acabament d'un mur, d'una paret, etc., formant declivi a un costat i a l'altre de la línia més alta o cresta. esquena d'ase Perfil transversal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parapet, mur, etc., d'una fortificació on està emplaçada l'artilleria. Les bateries de Montjuïc. Conjunt de peces d'artilleria situades en un indret per a fer foc a l'enemic. Grup de canons d'un vaixell de guerra. Bateria de babord. Bateria de tir ràpid. En els antics [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l'altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d'un monestir, d'una catedral. El claustre de Santa Anna. El claustre de Poblet. Convent o monestir. Acabar els seus dies en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aiguavessos d'una muntanya o d'una serralada, del cràter d'un volcà, de dues parets d'una muntanya. Línia d'intersecció de dues superfícies construïdes. aresta d'una volta Intersecció de la volta amb el mur o amb una altra volta. Línia o segment que connecta dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. El biaix d'un mur. Hi havia un sofà posat de biaix. Una peça de roba tallada al biaix. Cosa tallada de biaix, obliquament. Posar biaixos a un vestit. haver-hi molt de biaix Haver-hi molta diferència [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sol, consistent en l'aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com ara un mur, d'una sèrie d'ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat. Aparença, especialment feble, vana, d'una cosa. No pot suportar l'ombra d'una ofensa. No li resta sinó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú. Un riu, un mur, trencar el camí. Trencar-se una processó. trencar bastes Fraccionar les bastes massa llargues d'un fil o d'una passada traçant algun punt d'encreuament d'efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits. trencar l'alè Interrompre la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a terra amb cops, amb un esforç violent, (quelcom que es té dret). Abatre un arbre. Enderrocar. Abatre un mur. Abatre un ocell, un avió. L'han abatut a trets. Arrencar i fer caure (el mineral, la roca) en el trenc d'una mina. Ajeure (allò que està dret). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mantenir en una certa posició evitant que caigui, que cedeixi a una força. Els pilars que aguanten la volta. Un mur per a aguantar les terres. Aguanta'm el capell. Aquestes columnes no aguantaran. Ésser capaç de suportar (tal o tal pes). Aquesta biga aguanta 4.000 quilos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrissaire hi descansi el peu. Osset situat a la part més interna de l'orella mitjana, entre l'enclusa i la finestra oval. Corda o cable que suporta, des de la verga, la corda o cable del marxapeu. Contrafort d'una serralada. Contrafort d'un mur. Massís d'obra, de pedra o de terra situat als dos [...]
