mestre mestra
1 1 m. i f. [LC] [PE] Persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de cant, de ball. Mestre de gimnàstica, d'equitació. Una mestra de piano. Mestre de llengües, d'anglès, d'alemany.
1 2 m. i f. [LC] [PE] Mestre d'ensenyament primari. El mestre de Tiana. La mestra de Montgat. Fer de mestre a Montcada. Escola normal de mestres.
1 3 [LC] [PE] mestre d'estudi [o mestre d'escola, o mestre de minyons] Mestre d'ensenyament primari.
1 4 m. i f. [LC] Persona de qui hom és deixeble. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
1 5 m. i f. [LC] per ext. El temps és un gran mestre.
2 1 m. i f. [LC] Persona que, d'una ciència, d'un art, etc., en sap per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs. Ningú no neix mestre. Mestre de mestres.
2 2 m. i f. [MD] [PR] Compositor, compositora.
2 3 m. i f. [PR] Director d'orquestra, director d'un cor. El mestre Pedrell.
3 adj. [LC] De mestre. Un treball fet de mà mestra. Una obra mestra.
4 1 m. [IMF] [LC] [TRA] Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents. Un mestre fuster, manyà, sastre.
4 2 [DE] [LC] [PR] mestre armer Especialista dedicat al manteniment de les armes i la munició.
4 3 [IMF] [PR] [TRA] mestre d'aixa Persona especialitzada en la construcció d'embarcacions de fusta.
4 4 m. [HIH] [IMF] [PR] Títol que portava el menestral en el tercer grau del seu ofici.
5 m. [LC] Tractament que es dona a un desconegut. Escolteu, mestre!
6 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que condueix el personal, dirigeix les operacions d'un servei.
6 2 [DE] [LC] mestre d'armes Mestre d'esgrima.
6 3 [LC] [MU] [PR] mestre de ball Persona que, en un teatre, dirigeix el cos de ball.
6 4 [LC] [MU] [PR] mestre de capella Persona que dirigeix la música d'una capella, d'una església.
6 5 [LC] [PR] mestre de cases Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
6 6 [LC] [PR] mestre de cerimònies Encarregat, en les recepcions, en les celebracions litúrgiques, d'introduir les persones, de vetllar pel correcte desenvolupament dels ritus.
6 7 [DE] [PR] mestre de camp Oficial que comandava cert nombre de tropes.
6 8 [LC] [NU] [PR] mestre de seca Càrrec que comportava la direcció i la responsabilitat de la fabricació de la moneda.
6 9 m. [HIH] [PR] mestre de palau Majordom 1 2.
6 10 [HIH] mestre racional Oficial reial que dirigia les finances de la Corona catalanoaragonesa i controlava els comptes.
7 m. [LC] [PR] [RE] Superior d'un orde militar. Mestre dels templers.
8 m. [HIH] [PR] Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret.
9 m. [LC] [ME] Vent de mestral.
10 adj. [AGF] [LC] Que és el principal, el més important. Paret mestra. Séquia mestra. Biga mestra. Plomes mestres de l'ala d'un ocell. Arrel mestra. Llibre mestre. Arbre mestre d'una nau. Vela mestra d'una barca de mitjana.
11 1 m. [TRA] Arbre principal d'una nau.
11 2 f. [TRA] Vela major de l'arbre d'una nau.
