[Se conjuga como: pedir] v tr 1 [asaltar] envestir, escometre. Un coche ha embestido a un niño, un cotxe ha envestit un nen. 2 fig [pedir algo] envestir, escometre. v intr 3 arremetre. [...]
v intr 1 [un cohete] espetegar. 2 [dar tumbos] sotraguejar, trontollar, sondrollar. Su coche traquetea, es muy viejo, el seu cotxe sotragueja, és molt vell. v tr 3 sotragar, sacsejar. 4 [agitar] trontollar, sacsejar, sotragar. [...]
v tr 1 aparcar, estacionar. Voy a aparcar el coche, vaig a aparcar el cotxe. v intr 2 aparcar, estacionar. Aquí no se puede aparcar, aquí no es pot aparcar. 3 prohibido aparcar prohibit d'aparcar. [...]
familiar. 4 [coche] familiar. 5 automóvil (o coche, o furgoneta) familiar aut automòbil (o cotxe, o furgoneta) familiar, familiar, brec. m i f 6 [pariente] familiar. Han llegado unos familiares, han arribat uns familiars. m 7 relig familiar. 8 familiar del Santo Oficio hist familiar de la Inquisició (o del [...]
v tr 1 [caballerías] acoblar. Acoplar dos caballos al carro, acoblar dos cavalls al carro. 2 tecnol [ajustar] acoblar. 3 [adaptar a otro uso] adaptar. Acoplar un motor de coche a una barca, adaptar un motor de cotxe a una barca. v pron 4 acoblar-se. [...]
adv 1 [por el camino recto] de dret (o cap dret, o tot dret), dretament. El coche venía embalado derecho hacia mí, el cotxe venia embalat de dret cap a mi. 2 [sin detenerse] de dret, dretament. Fui derecho a Madrid, vaig anar de dret a Madrid. 3 siga (o vaya) derecho continueu (o aneu) de dret (o [...]
-ca adj 1 mecànic -a. 2 fig mecànic -a. Gestos mecánicos, gests mecànics. m i f 3 mecànic -a. 4 [chófer] xofer -a, xòfer -a. f 5 fís mecànica. 6 fís [mecanismo] mecànica. La mecánica de un coche, la mecànica d'un cotxe. 7 fig mecànica. La mecánica del comportamiento social, la mecànica del [...]