brandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. manipular jugar, manejar una arma. Juga molt bé l'espasa. manyuclaro manyuclejar, manejar barroerament. xapotejar, íd. potinejar, íd. manifassejar, manejar arbitràriament afers que afecten a altri. brandar, brandejaro brandir, manejar una arma, portar-la a la mà movent-la [...]

tritllejar repicar brandar, brandejaro brandir les campanes volar, ventaro vogar les campanes llançar les campanes al vol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer balancejar algú o alguna cosa. bressolar bressar brandar, brandir o brandejar gronxar sondrollar balancejar fer fer un vaivé Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brandar. L'envestí brandant l'espasa. brandir brandejar, íd. tirar florejar, fer brandar la punta de l'espasa. manejar jugar. Juga molt bé l'espasa, el sabre, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. (una arma) brandejar. L'envestí brandejant l'espasa. brandir ventar esgrimir 2 (les campanes) volar(les campanes o la campana) llançar les campanes al vol ventar(les campanes o la campana) vogar(les campanes o la campana) gronxar(les campanes o la campana). El vent gronxava [...]

trompeta. tamborinaro tamborinejar, tocar el tamborí. puntejar, tocar una guitarra, etc., ferint les cordes cadascuna amb un dit. frasejar, tocar fent sentir bé cada frase musical. picar. Picar una nota. brandaro brandir(les campanes). Brandeu la campana grossa. repicar(les campanes), fer-les repicar [...]