Resultats de la cerca frase exacta: 773
|
61.
agarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar, especialment amb força, fer presa. agarrat a la seva Que no cedeix en les seves opinions. L'arròs s'ha agarrat. Sobrevenir 1. Li ha agarrat un mal de cap fortíssim. [...]
|
|
62.
embanyonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (una cosa) en els banyons d'una altra. [...]
|
|
63.
emmalurir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar una malura. La vinya s'emmalureix una altra vegada. [...]
|
|
64.
subjectar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar o tenir subjecte. Van subjectar la barca amb cordes. [...]
|
|
65.
engrapar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar fortament amb la grapa, amb la mà. Grapar 2 . [...]
|
|
66.
enrogallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar rogall (a algú). Un bleix penós l'enrogallava. Algú, agafar rogall. La pols del pòrtland ha fet que s'enrogallés molta gent. La veu, enronquir-se. De tant parlar se t'ha enrogallat la veu. [...]
|
|
67.
avorrició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aversió . Tenir avorrició a una persona, a una cosa. Agafar avorrició. [...]
|
|
68.
encaboriar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar cabòries (a algú). Agafar cabòries. S'encaboria amb qualsevol fotesa. [...]
|
|
69.
enderiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar una dèria (a algú). Aquelles lectures l'havien enderiat com un adolescent. Agafar una dèria. S'enderia en una cosa i res no la'n distreu. El pobre gos s'enderiava a mantenir el seu lladruc inútil. [...]
prensor -a
adj. [ZOA] [LC] Capaç d'agafar amb les mans, les urpes, el bec, etc. Ocells prensors. 
|
|
70.
ensalivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secretar saliva en abundància. Agafar salivera a la vista d'una cosa gustosa. Ens van portar un plat d'arròs que feia ensalivar. Mullar de saliva. Em fa angúnia ensalivar els segells. Ensaliva't les mans abans d'agafar l'eina. [...]
|
prensor -a
adj. [ZOA] [LC] Capaç d'agafar amb les mans, les urpes, el bec, etc. Ocells prensors.
adj. [ZOA] [LC] Capaç d'agafar amb les mans, les urpes, el bec, etc. Ocells prensors.