31.
coro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
costat. 10 [adular] fer la gara-gara. [...]
|
32.
llepar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [adular] hacer la pelotilla, enjabonar, dar jabón. v pron 6 lamerse, chuparse. 7 llepar-se els dits (o els llavis, o els bigotis) d'alguna cosa chuparse los dedos con alguna cosa, relamerse. [...]
|
33.
llepar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rellepar, llepar reiteradament. Cp. llaviejar: passar una cosa pels llavis. 2 Fig. adular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
afalagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir-hi relacions. adular(->). Aquest polític no fa més que adular el poble. Adular l'ambició d'algú. ensabonar(->) grumejar, afalagar algú per obtenir-ne allò que es desitja. raspallar(fig.), afalagar algú amb lloances. fer carantoines fer la bona (a algú) donar (a algú) una [...]
|
35.
lloar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
qualitat dels productes industrials. fer l'article(d'una cosa) beneir, lloar algú pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. adular(->), lloar baixament i servil. divinitzar(hiperb.) 2 (lloar-sepron.) vanar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
desfer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [adular, contemplar] deshacerse por alguien. [...]
1 [destruir] deshacer. 2 [un mecanisme] desmontar, desarmar. 3 [un nus, un lligam] deshacer, desatar, desanudar, soltar. 4 desarreglar, desordenar, deshacer. El vent li desfeu el pentinat, el viento le desarregló el peinado. 5 [la neu, el glaç] deshacer, derretir, fundir. El sol desfà la neu, el sol deshace la nieve. 6 [sucre] deshacer, disolver, diluir. 7 [un contracte] deshacer, anular. Desferen el seu matrimoni, deshicieron su matrimonio. 8 deshacer, desandar. Vam desfer bona part del camí, deshicimos buena parte del camino. 9 [aclaparar] deshacer, abatir, abrumar. Tantes desgràcies l'han desfet, tantas desgracias le han deshecho. 10 [l'enemic] deshacer, vencer, derrotar, desbaratar. 11 fig deshacer, aniquilar, destrozar. 12 fig [una confusió, un dubte] deshacer, disipar, aclarar. 13 fig [un misteri] deshacer, desvelar, aclarar. v pron 14 deshacerse. El grup s'ha desfet, el grupo se ha deshecho. 15 [descordar-se] deshacerse. Desfés-te el nus, deshazte el nudo. 16 [la neu] deshacerse, fundirse, derretirse. 17 [el sucre en el cafè] deshacerse, diluirse, fundirse. 18 [els núvols, el fum] deshacerse, disiparse, desvanecerse. 19 desfer-se de fig [desempallegar-se] deshacerse de, quitarse de encima, librarse de. 20 desfer-se de fig [assassinar] deshacerse de, quitar de en medio. Es desfeu del testimoni escanyant-lo, se deshizo del testigo estrangulándolo. 21 desfer-se en fig deshacerse en. Desfer-se en llàgrimes, en elogis, deshacerse en lágrimas, en elogios. 22 desfer-se per algú fig [adular, contemplar] deshacerse por alguien. |
37.
barba 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
barbas de alguien fig a les barbes d'algú. 19 hacer la barba [afeitar] fer la barba. 20 hacer la barba [adular] tocar (o fer) la barbeta. 21 llevar (o gastar) barba portar (o dur) barba. 22 por barba fam per barba, per cap. Toca a seis euros por barba, toquen sis euros per barba. 23 subirse a las barbas [...]
|
38.
alimentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. afalagar. Afalagar una passió. adular. Adular el seu orgull. 3 (alimentar-sepron.) viure. Els mosquits viuen de la sang que xuclen dels animals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
39.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
maldestre] no saber alguien dónde tiene la cara. 44 no tenir cara per a senyar-se fig no tener cara para santiguarse, tener la cara chupada. 45 pagar amb la cara (o portar una cosa escrita a la cara) fig llevar algo en la cara (o escrito en la cara), vérsele en la cara. 46 rentar la cara fig i fam [adular [...]
|
40.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tantas cosas) fig i fam no tenir prou mans. 155 ofrecer la mano [para saludar] allargar la mà. 156 pasar la mano por el cerro (o por el lomo) fig i fam [adular] rentar la cara, fer la gara-gara, llagotejar. 157 pedir la mano fig [de una mujer] demanar la mà. 158 poner en (o en las) manos de [proporcionar [...]
|