101.
cerrioide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. roure. [...]
|
102.
pènol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. roure. [...]
|
103.
roureny
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flota de roure. [...]
|
104.
galer 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roure de fulla petita. [...]
|
105.
reboll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebrot 1. Garric. Roure reboll. [...]
|
106.
glaner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix glans. Roure 1. Alzina 1. Lloc per a tenir-hi les glans. [...]
|
107.
tuberals
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs ascomicets, actualment inclòs a l'ordre de les pezizals, amb els ascs continguts a l'interior d'una massa carnosa, lligada a les arrels de plantes superiors, com el roure, l'alzina o l'avellaner. Individu d'aquest ordre. [...]
|
108.
martinenc -enca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a mitjan novembre, per Sant Martí, s'aplica a fruits, castanyes, glans, etc. Roure martinenc. [...]
|
109.
balmar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, buidar-se per dins, fer-s'hi una cavitat. Un roure es buida d'entranyes i es balma. [...]
|
110.
processionària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte lepidòpter del gènere Thaumetopoea, l'eruga del qual es trasllada formant llargues fileres i és plaga del pi i del roure. [...]
|