Resultats de la cerca frase exacta: 211
|
121.
pertinença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club. L'han detingut per la seva pertinença a un grup terrorista. Cosa accessòria que pertany a un domini. Comprà el palau amb totes les seves pertinences. Terme o espai [...]
|
|
122.
annex -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
únic amb aquest. Un palau amb tots els annexos. En med., adjunt a algun òrgan o a alguna formació anatòmica. Conjunt anatòmic format pels lligaments uterins, les trompes uterines i els ovaris. [...]
|
|
123.
veí -ïna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau. Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d'un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç. Persona que té [...]
|
|
124.
barroc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un estil artístic, evolució complexa del Renaixement, aparegut a Itàlia a les darreries del segle xvi i predominant a Europa fins gran part del segle xviii. Un palau d'estil barroc. Estil barroc. Irregular per excés d'adorns, enfarfegat. Una [...]
|
|
125.
capella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial. Conjunt de les persones que serveixen una capella. Forma part de la capella del príncep. Esglesiola annexa a una església més gran. Part [...]
|
|
126.
mola 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa massissa i de gros volum. Del castell, en altres temps una mola imponent, gairebé no en quedava res. Volum d'aquesta cosa. La mola imponent del palau ducal. Tossal isolat de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt, amb els flancs superiors molt rostos. Flotó d'arbres o [...]
|
|
127.
reial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. La família reial. Palau reial. Corona reial. Estendard reial. Marxa reial. Galera reial. Sota el patronat del rei o de la reina. Abadia reial. Museu reial. Carretera reial. En un regne, epítet donat als grans [...]
|
|
128.
guàrdia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de soldats o de gent armada encarregats de la guarda o custòdia d'una persona o d'una cosa. Guàrdia Reial. Guàrdia d'Assalt. Guàrdia Civil. Servei que presta aquest conjunt de soldats o de gent armada. Els soldats que fan la guàrdia al Palau Reial, a la Capitania [...]
|
|
129.
bullir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bull. El most bullia en el cup. El mar bullia. La multitud bullia al voltant del palau. Ésser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc. Bullir de còlera, d'impaciència. La sang li bull, les sangs li bullen. bullir-li a algú les sangs a les venes Tenir la [...]
bullir
|
|
130.
cremar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumir-se per l'acció del foc. El bosc està cremant. El palau crema per tots quatre costats. Una llàntia que crema contínuament, de nit i de dia. Aquest ciri crema malament. Estar molt calent fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. La terra crema [...]
|
bullir
1 1 v. intr. [LC] Un líquid, ésser tumultuosament agitat per la generació, dins la seva massa, de bombolles de vapor que pugen i esclaten a la superfície. A la pressió normal, l'aigua bull a la temperatura de cent graus. L'aigua que has posat al foc ja bull. Fer bullir la llet.
1 2 v. intr. [HO] [LC] Coure en aigua que bull. Les cols ja bullen. Fer bullir la carn.
1 3 v. intr. [LC] per ext. Fer bullir l'olla.
1 4 [LC] tenir per a fer bullir l'olla Tenir per a viure.
2 v. intr. [LC] Cremar 2. La sorra de la platja bullia. Tenia les mans i els peus gelats, però el front li bullia.
3 1 v. intr. [LC] Un líquid, ésser agitat a semblança de l'aigua quan bull. El most bullia en el cup. El mar bullia.
3 2 v. intr. [LC] per ext. La multitud bullia al voltant del palau.
4 1 v. intr. [LC] Ésser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc. Bullir de còlera, d'impaciència. La sang li bull, les sangs li bullen.
4 2 [LC] bullir-li a algú les sangs a les venes Tenir la impetuositat de la joventut.
5 1 v. tr. [LC] Fer bullir. Aquesta aigua, bulliu-la. Bulliu la llet.
5 2 v. tr. [LC] Fer coure en aigua que bull. Bulliu les cols.
5 3 [AGF] bullir el suro Sotmetre'l a cocció en aigua bullent per facilitar els treballs posteriors, ja que es fa més elàstic.