Resultats de la cerca frase exacta: 252
|
71.
quitança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit en què es reconeix algú quiti d'un deute. [...]
|
|
72.
creditor creditora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona envers la qual hom té un deute. Titular d'un crèdit. [...]
|
|
73.
puta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prostituta. Murri 2. El molt puta em va deixar penjat amb un deute de deu milions. [...]
|
|
74.
flotant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., representat sobre l'aigua. Una nau flotant. Un alció flotant. Fluctuant . Població flotant. Deute flotant. [...]
|
|
75.
xautar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preocupar-se, basquejar-se, per alguna cosa. Poc se'n xauta, del deute que ha contret. Burlar-se . Te'n pots ben xautar, de les seves amenaces. [...]
|
|
76.
prorrogar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allargar (el temps establert per a fer alguna cosa). Prorrogar el terme de pagament d'un deute. Prorrogar el període de sessions d'una assemblea. [...]
|
|
77.
penyora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que es posa en mans d'algú com a garantia del pagament d'un deute, del compliment d'una obligació. Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d'or. T'he donat la meva paraula: vols una altra penyora? penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets [...]
|
|
78.
quitament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pagar un deute. quitament i espera Acord pel qual el creditor considera el deutor quiti d'una part de les seves obligacions i li concedeix uns terminis per al pagament de la resta. [...]
malla2
|
|
79.
amortitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en bé de mà morta, passar (els béns) a qui no els pot alienar. Extingir gradualment (un deute) per pagaments successius. Repartir el cost de reposició (d'una màquina, una instal·lació, etc.), entre els períodes en què aquesta és [...]
|
|
80.
deutor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]
|
malla2
1 1 f. [NU] Moneda catalana medieval que valia mig diner.
1 2 f. [NU] Meitat d'algunes unitats monetàries.
1 3 f. [NU] Moneda d'ínfim valor.
2 f. [LC] no tenir ni una malla Ésser molt pobre. No tenir ni una malla ni un bri de palla.