1.
agrair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Li agraïm el favor que ens ha fet. Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present. Els agrairé que m'ho trametin tot seguit. [...]
|
2.
agrair
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
3.
ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font
Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
|
4.
agrair
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr agradecer. [...]
|
5.
agrair
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reconèixer un favor, agrair-lo i eventualment recompensar-lo. estimar(una cosa a algú). Us estimo molt el que heu fet per mi. estar obligat(a algú per alguna cosa). Li estic molt obligat per l'ajut que em va prestar. saber grato sentir grat(a algú d'una cosa) besar la mà(a algú) (fig.). És una [...]
reconèixer un favor, agrair-lo i eventualment recompensar-lo. estimar (una cosa a algú). Us estimo molt el que heu fet per mi. estar obligat (a algú per alguna cosa). Li estic molt obligat per l'ajut que em va prestar. saber grat o sentir grat (a algú d'una cosa) besar la mà (a algú) (fig.). És una forma de compliment, usada només envers persones de rang. tributar agraïment. → regraciar. Ant. Desagrair. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
desagrair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agrair, mancar a l'agraïment degut a algú (per un benefici, un servei o un favor rebut). [...]
|
7.
visca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Expressió usada per a agrair una propina. [...]
|
8.
ventura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proposició no és pas cert. Que te l'ha fet per ventura, aquest favor? Doncs no li has d'agrair res. Felicitat. [...]
|
9.
estimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al·legacions que estimi oportunes. Obtenir una estimació estadística (d'una població). Efectuar l'estima (de la posició de la nau). Tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa). Tothom estimava la intel·ligència i el tarannà dialogant del pare. Agrair [...]
|
10.
'Us preguem confirmeu' o 'Us preguem que confirmeu'? / La conjunció 'que' en oracions subordinades declaratives
Font
Fitxes de l'Optimot
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
|