1.
trencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula [...]
|
2.
trencar
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
3.
trencar el servei
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Guanyar el joc durant el qual l'adversari té el servei. [...]
|
4.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, com a conseqüència de l'impacte amb un objecte. [...]
|
5.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Fer trossos, un tirador, el plat contra el qual apuntava. [...]
|
6.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer que quelcom perdi alguna de les seves qualitats. [...]
|
7.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer trossos o fragments una cosa, fracturar. [...]
|
8.
trencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un vidre, etc] romper, quebrar. 2 [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar. 3 med [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar. 4 [doblegar] doblar. 5 [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino. 6 [començar] abrir. Trencar la [...]
1 [un vidre, etc] romper, quebrar. 2 [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar. 3 med [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar. 4 [doblegar] doblar. 5 [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino. 6 [començar] abrir. Trencar la dansa, abrir el baile. 7 fig [el color, la veu] quebrar, quebrantar. 8 fig [interrompre] romper. Trencar el silenci, romper el silencio. 9 fig [transgredir] romper, quebrantar. Trencar la paraula donada, romper la palabra dada. 10 fig [relacions, amistats] romper. 11 abs fig romper. Eren molt amics, però han trencat, eran muy amigos, pero han roto. v intr 12 [canviar de direcció] torcer, desviarse pron. Allí el camí trenca a l'esquerra, allí el camino se desvía (o tuerce) a la izquierda. 13 [començar a sortir] romper, apuntar. La dent ja trenca, el diente ya rompe. 14 [iniciar-se] romper. Ja trenca el dia, ya rompe el día. v pron 15 romperse, quebrarse. El càntir s'ha trencat, el botijo se ha roto. 16 med [sofrir una fractura] romperse, fracturarse. S'ha trencat una cama, se ha roto una pierna. 17 abs med [contreure una hèrnia] herniarse, quebrarse. 18 trencar-se de riure fig i fam partirse (o desternillarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o mondarse, o retorcerse, o caerse) de risa. |
9.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]
|
10.
trencar aigües
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Iniciar l'evacuació del líquid àmnic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part. Segons la situació del líquid (i el consegüent moment d'evacuació) hom distingeix aigües anteriors (an forewaters) i aigües posteriors (an hindwaters). [...]
|