51.
estendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estirar. Estirar els braços. allargar. Allargar el coll, les cames, etc. aplanar. Aplanar la roba sobre l'herba. distendre. Distendre la pell. dilatar. Els flats dilaten l'estómac. desplegar, estendre una cosa que estava plegada. esbandir-se. La seva veu s'esbandia per tot l'àmbit de la [...]
|
52.
creure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. tenir per ver tenir la creença empassar-se(una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure. tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada. tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura. mamar-se(fig.). No t'has de mamar [...]
1 v. tr. tenir per ver tenir la creença empassar-se (una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure. tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada. tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura. mamar-se (fig.). No t'has de mamar tot el que aquest et conta. creure de fluix (o de lleuger), creure sense fonament. beure's (fig.), creure's una cosa inversemblant. afigurar-se o figurar-se. M'afigurava que demà era festa. 2 Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa. pensar-se. No et pensis que sigui fàcil. judicar o jutjar. No ho jutjava correcte. tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat. fer-lo (algú). Jo el feia més vell, més ric. opinar trobar. Trobo que això no ho havies de dir. reputar suposar imaginar-se veure. Ho veig molt difícil. sospitar comptar. Compto que vindrà. presumir. Ell presumeix de vestir bé, es creu que vesteix bé. semblar. Em sembla que està enfadat. conjecturar (→) conèixer. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix, si creieu... Hi prendré part o no, com coneixeré. voler dir (en frases interrogatives). Vols dir que vindrà?, creus que vindrà? cuidar. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà. Ant. Descreure. 3 → obeir. 4 v. intr. creure en tenir fe fer cas de. Fer cas de la paraula del pare. tenir confiança. No tenia confiança en els metges. tenir un bon davallant, creure-s'ho tot. 5 Fer creure una cosa a algú: Fer combregar amb rodes de molí, fer creure coses absurdes. Fer empassar la píndola (a algú), fer-li creure una cosa falsa. Composar, captenir-se amb algú fent-li creure el que hom vol. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
53.
tumor [o tumoració]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
indolent sovint enquistat. càncero tumor maligne. Antigament anomenat cranc (Alc.). Cp. sarcoma, epitelioma, mioma, teratoma, carcinoma bubó, tumor de la pesta, de la sífilis, etc. botornons, tumor que es fa entre l'orella i el coll. barb, tumor produït per la larva del tàvec. goll, tumor indolent [...]
|
54.
perjudicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fig.) sortir-hi perdent tirar-se terra als ulls, obrar contra les pròpies conveniències. fer-se'n l'estella fer-se'n set pedres colltrencar-seo trencar-se el coll(en un afer), sortir-ne molt perjudicat. pagar la festa (o la patenta) pagar-la cara sortir-ne amb les mans al cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
55.
barba
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 2 Extremitat inferior de la cara. barbó mentó barbeta pap, la part compresa entre el mentó i el coll. sotabarba o galamó barbada, maxil·lar inferior del cavall i totes altres haveries. 3 pl.barbim. Cp. filaments, arrels, desigualtats Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
56.
portar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 collportar, posar una cosa a coll. portar a pes de braços(una cosa) carregar, portar un pes sobre si. Jo he de carregar sempre els fardells grossos. Ell sempre carrega les culpes. dur. Oi que tu em duràs la maleta? Pesa molt. menar(un animal, un vehicle); també portar, un camí, a tal o tal [...]
|
57.
coixí
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
palla. buirac, coixinet en què els sastres claven les agulles. collera, coixí que es posa al coll de l'animal per junyir-lo. xalma, coixí posat a tall de sella o de bast. capçana, coixinet de drap, rodó, que es posa al cap per a portar pesos. puf, coixí molt gruixut que serveix de tamboret [...]
|
58.
torçar [o tòrcer]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(torçar-seo tòrcer-sepron.) tortejar, guerxar-se. balcar-se capalçar-se(una biga, etc., per un dels seus caps) enguerxir-se enguerxinar-seCp. tortejar girar-se. Girar-se el peu. revinclar-se colltorçar-se, colltòrcer-seo collvinclar-se, torçar-se, el coll o una tija. aclucar-se(els filferros d'una gàbia [...]
|
59.
abric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. bufanda. guardaespatlleso cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení. mocador d'espatlleso espatllero mantó, íd. mantelleto manteleta, esclavina que usen les dones com a abric. renard [...]
|
60.
esquena
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entre el coll i el naixement de les primeres costelles. enselladura, la corba de l'esquena d'una cavalleria on hom posa la sella. Cp. ronyonada: part del cos corresponent als ronyons. Fer-li, a algú, mal la ronyonada. 2 (d'un ganivet) cas, la part oposada al fil. 3 Esquena d'ase: Serrera, esquena [...]
|