FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma defensiva consistent en una planxa rígida de materials diversos, que protegeix el cos de qui la sosté. Cobrir-se amb l'escut. Escut de metall, de cuir. Un escamot de policies armats amb porra i escut. Planxa d'acer muntada en un canó, davant els qui la serveixen, per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té la línia de divisió paral·lela al costat destre, situada a un terç de l'amplària. Escut dextrat. Que té una o diverses figures o peces a la seva dreta, s'aplica a una càrrega. Col·locat més a la dreta respecte a la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha estat afectat per un sinistre. L'avió sinistrat va quedar totalment destruït. En heràld., dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre i situada a un terç de la seva amplària. Escut sinistrat. Acompanyat d'altres peces o figures a la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., peça fonamental en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l'escut, un dels costats a la vora d'aquest i l'altre a la línia del truncat o del partit. Compartiment o peça de l'escut gironat. [...]
