Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 291

101. doblonet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or valenciana de mig escut. Petita moneda d'or de valor de 20 rals de billó d'Isabel II. [...]
102. blasó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'heràldica que estudia els elements de les armories i les regles de la seva composició. Impròpiament, escut d'armes.  [...]
103. quadrilong -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En forma de rectangle. Rectangle 1. En heràld., que té forma de rectangle amb la base arrodonida, s'aplica a un escut.  [...]
104. sostenidor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sosté. Peça de roba interior femenina utilitzada per a sostenir els pits. En heràld., figura que aguanta o acompanya un escut. [...]
105. timbrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el timbre (en l'escut d'armes). Estampar o posar el timbre (en un paper, en un document, etc.). [...]
106. adargar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb la darga. Cobrir-se amb la darga, amb quelcom a tall de darga o escut. No trobava res per a adargar-se dels cops. [...]
107. capat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que presenta dues diagonals que surten del mig de la vora superior de l'escut i acaben als angles de la punta. [...]
108. panòplia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Armadura completa d'un cavaller, d'un guerrer. Peça plana de fusta en forma d'escut sobre la qual es disposen ordenadament armes diverses. [...]
109. reboster rebostera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té cura del rebost en un palau, en una gran casa, etc. En heràld., drap quadrat que conté un escut d'armes. [...]
110. redorta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica que representa una branca, proveïda o no de fulles, les extremitats de la qual, entrecreuant-se, es dirigeixen al cap de l'escut.  [...]
Pàgines  11 / 30 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>