121.
carnisser carnissera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven carn, especialment de bou, de vedella i de xai. Que es nodreix de carn. Carner2 1. Cruel, sanguinari. Instints carnissers. Que opera amb poca destresa, s'aplica als cirurgians. [...]
|
122.
carnissada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada de carn. [...]
|
123.
encarnat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Color de carn. [...]
|
124.
carnatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa. Destrossa, mortaldat, en una batalla, un crim, un accident, etc. [...]
|
125.
carnificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversió en carn. Alteració morbosa que dona als teixits de certs òrgans una consistència de carn. Carnificació del pulmó. [...]
|
126.
paté
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta feta de carn, fetge o altres viandes, assaonada amb herbes i espècies, i cuita, que se sol menjar freda. [...]
|
127.
aferfur de moresc amb brou de salaó de carn
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Moresc picat i cuit al vapor amb brou de salaó de carn. [...]
|
128.
carnificar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre consistència de carn. [...]
|
129.
carnussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abundància fastigosa de carn. [...]
|
130.
carnut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molta carn. [...]
|