FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operari que treu la tosca de les pannes de suro. Persona encarregada de passar pedra tosca o un abrasiu semblant per la superfície d'una fusta, per tal d'afinar-la o introduir-hi rugositats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar incrustat. Has de desincrustar el rovell de la barana. Cessar d'estar incrustat. La tosca es desincrusta i embossa les canonades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Florència. Relatiu o pertanyent a Florència o als seus habitants. Dialecte toscà que és la base principal de l'italià actual. Relatiu o pertanyent al florentí. Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar com una crosta a la superfície (d'alguna cosa). El rovell ha incrustat el ferro de la barana. El rovell s'ha incrustat al ferro. La tosca s'incrusta a l'esmalt de les dents. Adornar (alguna cosa) amb pedres, metalls, etc., encastats en entalladures practicades a la seva superfície. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aspecte semblant al d'una pedra natural. pedra d'esmolar [o pedra esmoladora] Gres abrasiu que es fa servir per a esmolar. pedra tosca Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior d'una colada de lava i s'usa per a polir. pedra tosca Escòria volcànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jònic Ordre caracteritzat per l'ús de volutes als capitells. ordre toscà Ordre dòric simplificat. Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent. La columna va rebre ordre d'avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d'ordre. No obeir [...]
