Sovint s'utilitzen els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) amb valor transitiu, però d'acord amb la normativa, aquests verbs són intransitius i, per tant, no poden portar un complement directe.
Així, en lloc de dir:
He sopat una truita
Berenarem torrades
Què heu dinat [...]
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari [...]
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]
té quatre amigues] Demà vindran totes quatre nenes a berenar a casa.
Aquesta construcció també també és possible quan s'elideix el nom. Per exemple:
Porta'ls tots dos.
Demà vindran totes quatre.
Així doncs, si el nom no s'ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir [...]
