Resultats de la cerca bàsica: 5.260
Diccionari de sinònims Franquesa
|
41.
fer la rateta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer lluernes Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
42.
a l'acte (acte 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
immediatament encontinent de mantinent a l'instant tot seguit bitllo-bitllo al mateix moment Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
43.
anar a parar (parar 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anar a raure anar a fer cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
44.
regraciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. tr. El complement directe pot ésser la persona que hom regracia (el vaig regraciar per l'ajut que m'havia prestat) o bé la cosa que hom agraeix (li vaig regraciar l'ajut que m'havia prestat). En el primer cas, el complement indirecte és introduït per la prep. per; en el segon, és representat [...]
|
|
45.
obligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 constrènyero coercir coaccionar forçar estrènyer. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho. engatjar(gal·licisme incorporat al rossellonès, Alc.) reduir. Veure's reduït a demanar caritat. imposar(amb el nom de la cosa obligada com a complement). Imposà silenci a la multitud. acorralar(fig.), [...]
|
|
46.
sincer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
franc(->) candorós(iròn.) veraç directe planer Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
47.
calumniar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llevar (o allevar) una calúmnia posar un mal impòsit imposar una calúmnia llevar, allevaro imposar(amb un complement), atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany). Cp. imputar, malparlar, maldir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
48.
enyorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sentir enyor (o nostàlgia, etc.) (per algú o alguna cosa). sospirar per. Sospirava per la llibertat perduda. 2 (enyorar-sepron.). S'usa sempre sense cap mena de complement. entrenyorar-se migrar-se d'enyorament consumir-se d'enyorament ésser pres d'enyorament enyorejar-se(ant. Alc.) Ant [...]
1 sentir enyor (o nostàlgia, etc.) (per algú o alguna cosa). sospirar per. Sospirava per la llibertat perduda. 2 (enyorar-se pron.). S'usa sempre sense cap mena de complement. entrenyorar-se migrar-se d'enyorament consumir-se d'enyorament ésser pres d'enyorament enyorejar-se (ant. Alc.) Ant. Desenyorar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
49.
replantació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(El complement són les plantes o bé el terreny) replantada. Avui hem fet una bona replantada. repoblació. Repoblació d'un bosc. (El complement és sempre el terreny.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
50.
imperfectament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imperfecte. mig(+ complement verbal). Ho he mig entès. Els vaig mig veure. a mitges no del tot incompletament insuficientment Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 sentir enyor (o nostàlgia, etc.) (per algú o alguna cosa).
sospirar per. Sospirava per la llibertat perduda.
2 (enyorar-se pron.). S'usa sempre sense cap mena de complement.
entrenyorar-se
migrar-se d'enyorament
consumir-se d'enyorament
ésser pres d'enyorament
enyorejar-se (ant. Alc.)
Ant. Desenyorar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana