231.
veure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
difícil, lo veo muy difícil. 6 [considerar, examinar] ver. Ja veurem com li ho dic, ya veremos cómo se lo digo. 7 [procurar] ver, mirar, procurar. 8 fig ver. El poble que l'ha vist néixer, el pueblo que le ha visto nacer. 9 això caldrà veure-ho eso está por ver, eso habrá que verlo. 10 a veure a ver [...]
|
232.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. llucaro galivar, íd. Vaig galivar de seguida les seves intencions. guipar-hio papar-hi(fam.), veure-hi. penetrar, íd. Penetrar les intencions d'algú. 2 (veure'spron.). Veure's, una cosa. mostrar-se entrelluir perfilar-se dibuixar-se 3 Fig. comprendre. 4 visitar. 5 examinar, considerar. 6 [...]
|
233.
discutir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 debatre. Debatre una qüestió. ventilar(una qüestió, un dubte) examinar plegats(un problema, etc.) negociar(les clàusules d'un tractat, etc.) enraonar. Abans de decidir-me, ho he d'enraonar amb la meva dona. escatir. Cal escatir els avantatges i els desavantatges. posar (una cosa) sobre la [...]
|
234.
vigilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'ulls, vigilar atentament alguna cosa. obrir l'ull dormir amb els ulls oberts ésser tot ulls no perdre d'ull (algú o alguna cosa). comptar-li (a algú) els passos, tenir-lo sota una severa vigilància. fer atenció Cp. reguardejar: examinar un indret, una contrada, etc., per veure si hi ha enemics, etc [...]
|
235.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta [...]
|
236.
considerar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Examinar atentament una cosa; per ext., jutjar. pensar en(una cosa). Pensa en els danys que et poden venir de fer això. tenir a. Tenir una cosa a honor, considerar-ho un honor. tenir per. Tenir algú per honrat, considerar-lo honrat. reputar conceptuar donar per. Això ja ho dono per descomptat [...]
1 Examinar atentament una cosa; per ext., jutjar. pensar en (una cosa). Pensa en els danys que et poden venir de fer això. tenir a. Tenir una cosa a honor, considerar-ho un honor. tenir per. Tenir algú per honrat, considerar-lo honrat. reputar conceptuar donar per. Això ja ho dono per descomptat. Em dono per satisfet. 2 Tenir en compte alguna cosa per a obrar. conèixer. No el vol conèixer més per fill. esguardar, considerar, tenir en compte. Esguardant els seus antecedents es convencé que no li convenia per soci. veure. Hem de veure què es pot fer. guaitar (fig.). Guaita de quina manera els enemics del teu poble l'han humiliat! prendre en consideració tenir en compte fer cas de. Si haguessis fet cas del que et deien, ara no tindries maldecaps. 3 Fer cas d'una persona pel seu mèrit, per les seves bones qualitats, per les seves virtuts. apreciar (→) estimar cartenir respectar venerar benveure 4 (considerar-se pron.) veure's. Es va veure perdut. tenir-se. Es va tenir per mort. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
237.
Equivalències castellà - català. conocer de [o en] v intr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
conocer de [o en] v intr-conèixer v tr / conèixer de [o en] v intr / entendre de [o en] v intr
Un jutge o un tribunal, tenir competència per jutjar una causa i intervenir-hi;
un jutge o un tribunal, examinar una causa per tal de veure si és competència
seva.
ES: El juez conoce del pleito. Es [...]
|
238.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'Administració i per això, justament, intentava examinar més a fons qüestions pròpies d'aquest àmbit d'ús, com ara la necessitat de tractar les designacions dels càrrecs en tant que simples noms comuns, sense fer consideracions jeràrquiques o reverencials, de les quals s'intentava prescindir per aplicar-hi un ús [...]
|