Resultats de la cerca frase exacta: 1.781
|
201.
procura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder donat legalment per algú a una persona per a obrar en nom seu. Signar una procura. Càrrec de procurador. [...]
|
|
202.
refrenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar fre (a algú o a alguna cosa). Reprimir 1 . Refrenar les passions. No es va poder refrenar. [...]
|
|
203.
tecnocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de govern en què els experts i els tècnics de les diverses àrees tenen poder decisiu. Conjunt dels tecnòcrates. [...]
|
|
204.
descodificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descodificar; l'efecte. Identificació per un receptor dels signes d'un codi lingüístic per a poder interpretar un missatge. [...]
|
|
205.
legislatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix el legislador o la legislació. Poder legislatiu. Que té per missió fer lleis. Assemblea legislativa. Cos legislatiu. Òrgan legislatiu. [...]
|
|
206.
modal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al mode o a la modalitat. Els verbs modals poder i deure. Que expressa la manera. Conjunció modal. [...]
|
|
207.
teocratisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política medieval que considerava el poder civil sotmès a l'autoritat eclesiàstica, a la qual restava vinculat legalment. Clericalisme, ultramuntanisme. [...]
|
|
208.
abdicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L'obligaren a abdicar la corona i l'imperi. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions [...]
clivell
|
|
209.
ostracisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grega, bandejament de deu anys al qual es condemnava un ciutadà que es creia perillós pel seu poder, la seva ambició, etc. Mecanisme de control social que consisteix a sancionar negativament el comportament d'un individu per mitjà de l'aïllament. [...]
|
|
210.
autoritari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que imposa als altres la seva autoritat. Un caràcter autoritari. Que exerceix el poder sense permetre l'oposició. Estat autoritari. Govern autoritari. [...]
|
clivell
1 m. [LC] Clivella que va de cap a cap d'una peça de suro, de fusta, etc.
2 m. [AR] Anomalia que afecta perpendicularment totes les capes pictòriques en els objectes de fusta policromada.