Resultats de la cerca frase exacta: 330
|
91.
llom de bacallà gratinat amb allioli suau de mel, tomàquet triturat, escalunyes glacejades i puré de moniato
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
92.
carabassera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arrissades emprada a manera d'esponja, per a fer barrets o com a filtre (Luffa aegyptiaca o L. cylindrica). carabassera de bou Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, però amb pilositat suau, fulles no lobades i fruit sovint molt gros, glauc, amb el peduncle [...]
|
|
93.
llana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarga apta per a ésser pentinada. llana de velló Llana verge. llana dolça Fil de llana, gruixut, suau al tacte, que serveix per a treballs manuals d'agulla. llana dolça Teixit de llana fina i suau. llana morta Llana d'adoberia. llana pentinada Estam 1. llana [...]
|
|
94.
cualbra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Russula, de l'ordre de les russulals, de barret hemisfèric quan és jove i estès o deprimit després, sovint de tonalitats vermelloses, cama robusta, carn blanca i friable i sabor suau o picant. cualbra abellera Cualbra amb el barret de color bru rogenc i [...]
|
|
95.
veu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. veu ennassada Veu de qui té el nas tapat. veu escanyada Veu que es produeix amb dificultat. veu moixa Veu suau, acaronadora. veu musical Veu melodiosa, harmoniosa. veu pastosa Veu plena i suau alhora. La veu quant a les seves propietats per al cant. Tenir bona veu per a cantar [...]
veu
|
|
96.
relleu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma estructural dissimètrica elaborada en una capa resistent entre d'altres més toves, que té un capbussament menor de 10°, la qual cosa fa que l'erosió hi elabori un front escarpat al vessant oposat al capbussament i un vessant suau al dors de la capa, en el sentit d'aquest [...]
|
|
97.
vent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa. vent de bolina Vent que obliga a [...]
|
|
98.
temps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer bon temps Fer un temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent. fer mal temps Fer un temps molest a causa del fred, la pluja o algun altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica. temps de llops Temps molt dolent. temps feixuc Temps que aclapara. [...]
|
|
99.
pèl
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caça de pèl. Té el cabell ros i el pèl de la barba negre. No tenir pèl a la cara. No tenir pèl de barba. Posar pèl. Caure el pèl. pèl moixí Pèl suau i curt com el que surt en néixer la barba. no tenir pèls a la llengua Parlar sense [...]
|
|
100.
viognier [fr]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Vi elaborat amb raïm viognier, suau, fragant, amb un grau alcohòlic alt i una aroma floral i afruitada. [...]
|
veu
1 1 f. [CO] [MU] [ZOA] So que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l'aire expel·lit pels pulmons s'obre pas a través d'elles, posades prèviament en contacte. Mudar la veu a l'època de la pubertat. Veu d'home, de dona.
1 2 f. [CO] [MU] [ZOA] So proferit per una persona quan parla o bé canta, crida, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar, alçar, la veu. Aclarir la veu.
1 3 f. [LC] per ext. La veu del vent. Veu angèlica.
1 4 [LC] veu aiguardentina [o veu d'aiguardent] Veu aspra com la de qui beu habitualment massa aiguardent.
1 5 [LC] veu d'espinguet Espinguet 2.
1 6 [LC] [MD] veu de nas Veu amb ressonàncies nasals.
1 7 [LC] veu de tro Veu forta, que retruny com un tro.
1 8 [LC] veu ennassada Veu de qui té el nas tapat.
1 9 [LC] veu escanyada Veu que es produeix amb dificultat.
1 10 [LC] veu moixa Veu suau, acaronadora.
1 11 [LC] [MU] veu musical Veu melodiosa, harmoniosa.
1 12 [LC] veu pastosa Veu plena i suau alhora.
2 1 f. [LC] [MD] [MU] La veu quant a les seves propietats per al cant. Tenir bona veu per a cantar. Tenir veu. Veu de tenor, de baríton, de baix. Veu de soprano, de contralt. Tenir la veu alta o aguda. Tenir la veu baixa o greu. Cantar a plena veu.
2 2 [LC] [MU] estar en veu Tenir la veu clara per a poder cantar.
2 3 [LC] [MU] veu bitonal Veu consistent en l'emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació.
2 4 [LC] [MU] veu blanca Veu que té una tessitura dins els límits de les veus de soprano i de contralt, pròpia dels nens i de les dones.
2 5 [LC] [MU] veu de cap Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal.
2 6 [LC] [MU] veu de gola [o veu gutural] Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
2 7 [LC] [MU] veu de pit Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l'aparell vocal.
2 8 [MU] veu flexible Veu que passa fàcilment d'un to a l'altre.
3 1 f. [MU] veu celeste Un dels registres de l'orgue.
3 2 [LC] [MU] veu humana Sons de l'orgue que imiten la veu humana.
4 1 [LC] a sota veu loc. adv. En veu baixa.
4 2 [LC] a una veu loc. adv. Dient-ho simultàniament. Els alumnes van recitar la poesia a una veu.
4 3 [LC] [MU] a veus loc. adv. Amb polifonia, d'una manera polifònica.
4 4 [LC] amb veu igual loc. adv. Amb veu monòtona.
4 5 [CO] [LC] de viva veu loc. adv. Oralment.
4 6 [LC] en veu alta [o a alta veu] loc. adv. Amb veu forta, molt intensa. Parlar en veu alta.
4 7 [LC] en veu baixa loc. adv. Amb veu fluixa, poc intensa. Parlar en veu baixa.
5 1 f. [AD] [LC] Quelcom comparat a la veu humana com a mitjà d'expressió.
5 2 f. [LC] Inspiració, pensament, etc., que sobrevé com si procedís d'un ésser diferent del mateix subjecte pensant. Escoltar la veu de la raó. La veu de la consciència. La veu de la sang, de la naturalesa.
5 3 f. [LC] Opinió general d'una col·lectivitat o mitjà d'expressar-la. La veu del poble. La veu pública. Tots a una veu.
5 4 [LC] portar la veu cantant Portar la iniciativa.
5 5 f. [LC] Rumor o brama. Córrer la veu.
5 6 [LC] donar veus Difondre (una notícia, una nova).
5 7 [LC] veus volanderes Notícies o comentaris que corren de boca en boca sense tenir garantia de veritat o fonament.
6 1 f. [LC] Persona que difon les seves idees a través d'una publicació, d'un mitjà de comunicació, etc. Una de les veus més influents de l'àmbit radiofònic. Una nova veu de la novel·la catalana.
6 2 f. [CO] En els guions radiofònics, persona que ha de parlar en un moment de la narració radiofònica.
7 1 f. [PO] Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o d'una assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu en una assemblea.
7 2 [PO] veu activa Dret de votar propi dels membres d'una junta o d'una assemblea, vot actiu.
7 3 [PO] veu passiva Aptitud d'ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
8 1 f. [FL] Categoria gramatical del verb que expressa la relació gramatical que aquest estableix amb el subjecte i l'objecte.
8 2 [FL] veu activa Veu en què el subjecte gramatical designa l'entitat que fa l'acció expressada pel verb, la qual recau sobre l'entitat designada per l'objecte.
8 3 [FL] veu mitjana Veu en què el subjecte és alhora l'agent i el pacient de l'acció expressada pel verb.
8 4 [FL] veu passiva Veu en què el subjecte gramatical designa l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb.
9 f. [FL] Mot1 1 1.