Resultats de la cerca frase exacta: 351
|
91.
seccionador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interruptor destinat a interrompre la continuïtat d'un circuit, d'un conductor, o a aïllar altres conductors només quan el corrent que el travessa és nul o molt feble. [...]
|
|
92.
'fer' o 'fer-hi'? / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb fer, en sentit general, significa 'donar existència a alguna cosa'. Per exemple:
A l'obrador fem la massa del pa amb ingredients naturals.
Ara bé, la forma fer-hi significa 'influir' o 'intervenir' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:
Ahir estava insuportable! També hi [...]
|
|
93.
'palpar' o 'palpar-hi'? / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb palpar, en sentit general, significa 'explorar, examinar, tocant amb les mans'. Per exemple:
Va haver de sortir de l'habitació palpant les parets perquè no sabia on era l'interruptor.
Ara bé, la forma palpar-hi té el significat de 'tenir tacte' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Pe [...]
|
|
94.
encruelir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l'enemic vençut, a la víctima. Hi ha combats en què el vencedor s'encrueleix amb el feble. [...]
|
|
95.
s' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta. [...]
|
|
96.
contratemps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs. [...]
s'1
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o 
|
|
97.
proclític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es lliga amb el mot següent formant-hi un sol mot, s'aplica a un mot o una partícula feble. La forma la és proclítica a la canta i enclítica a cantar-la. Mot proclític. [...]
|
|
98.
enclític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es lliga amb el mot precedent formant amb ell com un sol mot, s'aplica a un mot o partícula feble. La forma la és enclítica a cantar-la i proclítica a la canta. Mot enclític. [...]
|
|
99.
defallir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Animeu-lo perquè no defalleixi en la seva empresa. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. Sofriren terribles treballs sense defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. Fallir. [...]
|
|
100.
divagació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divagar; l'efecte. Les divagacions d'un escriptor. Les divagacions d'un cervell malalt. Conjunt de canvis en el llit d'un riu i en la direcció de l'aigua quan el pendent és feble. [...]
|
s'1
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal oh o davant un dels pronoms hi i ho . S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta.
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o