FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina per a tallar a biaix llistons i motllures, que consisteix en una canal de fusta amb talls de diferent inclinació per a guiar el xerrac o en una serra circular amb dents de vídia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que feien servir els fusters i els ebenistes per a serrar amb el xerrac motllures, llistons o altres fustes, a escaire o al biaix. Peça de ferro fos que tanca l'extrem de cada calaix de les taules del teler mecànic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar amb una serra o amb una eina anàloga. Serrar fusta. Serrar els barrons d'una finestra. Serrar a màquina. serrar a la francesa Accionar la serra o el xerrac amb les dues mans i de dalt a baix, després d'haver fixat sòlidament la fusta o la peça que cal serrar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un òrgan. La beina d'una fulla. Capa mucilaginosa que recobreix externament la paret d'algunes cianofícies. Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac de beina, manté la fulla de l'eina en una rigidesa total. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça o part d'una màquina o d'una eina destinada a posar-hi la mà o aplicar-hi una força per imprimir-hi un moviment de rotació, manejar-la, dirigir-la. La maneta d'un rem. La maneta d'un xerrac. Barreta amb un ull prismàtic en un extrem per on s'adapta a l'extrem d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser útil a algú. De què li serveix d'afanyar-se tant? Ésser apte o propi a un ús. La boca serveix per a parlar. Els bous serveixen per a llaurar. El xerrac serveix per a serrar. La lectura li serveix de distracció. Això li ha servit de pretext. Ell us [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dents llargues [o tenir bona dent] Tenir molta gana. Part sortint de certs objectes, la qual recorda per la forma i la disposició una dent. Les dents d'una serra, d'un xerrac. Les dents d'una roda d'engranatge. Les dents d'una cremallera, d'uns clemàstecs. Les dents d'una fulla. Part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Va entrar amb el capell a la mà i el va deixar damunt la taula. Duia les claus; però no sé on les he deixades. Deixa el xerrac i agafa la serra. Deixar el camp lliure a algú. Un tros de carbó, deixar una marca sobre una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primitiu Distància entre punts homòlegs de dues dents consecutives d'una roda dentada, mesurada sobre la circumferència primitiva. donar pas a un xerrac [o donar pas a una serra] Entrescar. Etapa 3. Moviment que fa un aparell comptador. Fase operativa definida en què es pot [...]