FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (alguna persona o cosa) de manera que convingui a una altra. Acomodar la poesia a la música. L'ull s'acomoda a les distàncies. Cal acomodar-se a les circumstàncies. Els líquids s'acomoden a la forma dels vasos que els contenen. Posar en lloc convenient, en [...]
v tr 1 [poner en orden] arranjar. 2 [poner en lugar conveniente] acomodar. 3 [un lugar] habilitar, agençar. 4 [adaptar] acomodar. Acomodar la letra a la música, acomodar la lletra a la música. 5 [en un espectáculo] acomodar. 6 [a uno cómodamente] acomodar. Acomodar a un enfermo en una cama [...]
v tr 1 [adaptar] acomodar, atemperar. Acomodar la lletra a la música, acomodar la letra a la música. 2 [posar còmodament] acomodar. Acomodar un malalt en un llit, acomodar a un enfermo en una cama. 3 [arranjar] arreglar, componer, acomodar. Acomodar un mal negoci, arreglar un mal asunto. 4 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús. Adaptar el mànec al martell. Adaptar la música a la poesia. Adaptar aquestes cobertes a un altre llibre. Adaptar la conducta a les circumstàncies. Aquest mànec no s'adapta al martell. Ajustar o acomodar (una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar, acomodar (algú o alguna cosa) en algun lloc fent-l'hi cabre. La furgoneta ja és plena: no sé pas on les encabirem, aquestes dues cadires. Ara surt l'últim cotxe: hem de veure si ens hi podem encabir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter personal (a alguna cosa). Personalitzar una dedicatòria. Referir-se a una persona determinada. Parlarem dels alumnes en general, sense personalitzar. Acomodar a les necessitats d'una persona determinada. Personalitzar un crèdit. En inform., adaptar l'aparença o el [...]