51.
veí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ïna [pl: -ïns -ïnes] adj 1 vecino -na. Cases veïnes, casas vecinas. m i f 2 [respecte a un altre] vecino -na. Em va venir a veure la veïna, vino a verme la vecina. Veí de taula, vecino de mesa. 3 vecino -na. Els veïns d'un carrer, los vecinos de una calle. [...]
|
52.
pensament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] pensamiento, trinitaria, flor de la trinitaria. 11 tenir al pensament tener en la mente. 12 venir al pensament venir (o acudir) al pensamiento (o a la mente). [...]
|
53.
reprendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
reanudar mis tareas normales. 4 [renyar] reprender, reñir, regañar. 5 [un aliment] indigestarse pron, sentar mal. El menjar m'ha reprès, la comida me ha sentado mal. 6 [venir de nou] sorprender, coger desprevenido (o por sorpresa). Aquella notícia el reprengué molt fortament, aquella noticia le sorprendió [...]
|
54.
atac
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció d'atacar] ataque. 2 [accés] ataque, acceso. Un atac de tos, d'ira, un ataque de tos, de ira. 3 mús ataque. 4 mil [tàctica] ataque. 5 [en fonètica] ataque. 6 quím ataque. 7 atac de nervis med ataque de nervios. 8 venir un atac a algú dar un ataque a alguien. [...]
|
55.
dèria
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 idea fija, manía, obsesión. En aquell temps tenia la dèria de casar-se, por aquel entonces tenía la idea fija de casarse. 2 venir (o agafar) la dèria de [amb infinitiu] entrarle (o coger) la manía de, dar por. Ara li ha vingut la dèria de fer gimnàstica, ahora le ha dado por hacer gimnasia. [...]
|
56.
fretura
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [mancança] escasez, carencia, penuria, falta. Hi hagué una gran fretura de blat, hubo una gran escasez de trigo. 2 fer fretura hacer falta. 3 tenir (o passar) fretura tener (o pasar) necesidad (o privaciones). No vull que passis fretura de res, no quiero que pases necesidad de nada. 4 venir a [...]
|
57.
cridar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
auxili, pedir auxilio a gritos. 6 [fer una crida, un pregó] pregonar. 7 [fer venir] llamar. Cridar el metge, llamar al médico. 8 [el nom d'algú en veu alta] llamar, nombrar. Han passat llista i no m'han cridat, han pasado lista y no me han nombrado. 9 fig [atreure] llamar. Cridar l'atenció d'algú, llamar [...]
|
58.
raó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [ment] razón. 2 [veritat] razón. Tinc la raó o no?, ¿tengo o no la razón?3 [arguments] razón. Tinc raó de queixar-me, tengo razón al quejarme. 4 [motiu] motivo m, razón. Tens tota la raó de no venir, tienes sobrados motivos (o toda la razón) para no venir. Això no és pas una raó per a no rebre [...]
f 1 [ment] razón. 2 [veritat] razón. Tinc la raó o no?, ¿tengo o no la razón? 3 [arguments] razón. Tinc raó de queixar-me, tengo razón al quejarme. 4 [motiu] motivo m, razón. Tens tota la raó de no venir, tienes sobrados motivos (o toda la razón) para no venir. Això no és pas una raó per a no rebre'l, eso no es motivo para no recibirle. 5 [seny] razón, juicio m. Edat de raó, edad de la razón. Va perdre la raó, perdió el juicio. 6 mat razón. Raó directa (o inversa) d'una progressió, razón directa (o inversa) de una progresión. 7 pl [baralles] pelea sing, bronca sing, camorra sing. Si dius això, hi haurà raons, si dices eso, habrá pelea. 8 amb més raó perquè (o ja que) con más razón porque (o teniendo en cuenta que), tanto más cuanto que. Amb més raó s'ho mereix perquè ha estat sense ajuda, se lo merece tanto más cuanto que ha sido sin ayuda. 9 amb més raó si con más razón si, tanto más si. 10 amb raó con razón. 11 amb raó o sense con razón o sin ella. 12 armar (o moure, o buscar, o cercar) raons fam armar (o buscar) camorra (o bronca, o pelea). 13 a raó de a razón de. 14 contra tota raó contra toda razón, sin razón (o justificación) alguna. 15 conforme a la raó conforme a (o a la) razón. 16 deixar-se de raons fam dejarse de historias. 17 demanar raó d'algú (o d'alguna cosa) pedir información sobre alguien (o algo). 18 demanar raó d'alguna cosa [explicació] pedir explicaciones de algo. 19 dir raó decir la verdad. 20 donar la raó [a algú] dar la razón. 21 donar raó de dar razón de. No me n'han sabut donar raó, no supieron darme razón de ello. 22 entrar en raó [convèncer-se] entrar en razón. 23 ésser de raó ser razonable. 24 estar a raó (o a raons) hablar, conversar. 25 estar carregat de raó estar cargado de razón, asistirle a uno toda la razón. 26 fer entrar en raó hacer entrar en razón. 27 fer passar amb raons poner (o dar) mil excusas, entretener con dilaciones. Cada cop que li ho demano em fa passar amb raons, cada vez que se lo pido me pone mil excusas. 28 fer perdre la raó hacer perder la razón (o el juicio), volver loco (o tarumba fam). 29 fer posar (o venir) a la raó hacer entrar en razón, meter en razón. 30 no entendre's de (o no escoltar) raons no atender (o avenirse) a razones. 31 no tenir raons amb ningú no discutirse (o pelearse) con nadie. 32 perdre la raó perder la razón (o el juicio). 33 per la mateixa raó que por la misma razón que, por lo mismo que. 34 per raó (o raons) de [per motius] por razón de, por motivos de. 35 per raó (o raons) de [per causa] por razón de, debido a. No hi assistí per raó de l'edat, no asistió debido a su edad. 36 posar-se (o venir) a la raó ponerse en (o en la) razón, venir en razón. 37 prendre's a raons ant [posar-se a conversar] ponerse a charlar. 38 raó foradada (o de peu de banc) fam razón de pie de banco. 39 raó de més per a... razón de más para... 40 raó d'estat razón de Estado. 41 sense raó sin razón, sin motivo. 42 tenir raó tener razón, estar en lo cierto. 43 tenir raons [discutir] tener unas palabras. |
59.
esment
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diré una vez. 7 parar (o posar) esment a parar (o poner) mientes en, poner cuidado en. 8 prendre esment en parar (o poner) mientes en, poner cuidado en. 9 venir a esment venir a la cabeza (o a la mente). [...]
|
60.
acudir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[també com dormir; 2a i 3a pers pr ind: acuts, acut; 2a pers imper: acut] v intr 1 [anar] acudir. v pron 2 ocurrirse, venir a la boca (o a la cabeza). Sempre contesta allò que primer se li acudeix, siempre contesta lo que primero se le ocurre (o le viene a la boca, o le viene a la cabeza). [...]
|